Publicacions del Santuari - 1984 - Lluc
L'aigua canta tranquil·la, dins la vall. Corren les fonts pels cnalons de pdra. El bestiar acudeix a beure-hi. Quan la calor estreny, els anys de secada, només en resta un fil d'aquella aigua, un rajolí dèbil. Els ulls de les fonts minven lentament, quan arriba l'estiu, quasi a punt d'extingir-se. El bosc –un boscany d'alzinars i pinedes- abscondeix els secrets de l'aigua subterrània, el misteri obscur de les correnties que cerquen obrir-se pas, fins a la llum.
L'aigua canta, a la vall. A la font del puig Ferrer i a la font Seuca, a la font de la Teula, a la font dels Polls i a la font Freda. També, a la font Coberta i a la font del Guix. De la font Coberta –hom diu que altre temps li deien la font del Pi- en bevia la gent de la Santa Casa i els pelegrins que arribaven pel camí vell. Al recés d'aquella aigua hom trobava una mica de descans per la fatiga, un lloc per a refrescar-se la boca i treure's el cansament del cos.