Quaderns Crema (Barcelona), 1979
CVII (Fragment)
Toni amic, vostra carn és ja fem
i, sens la gota, haveu bon esperit:
si no hi pensau, restareu escarnit,
que, per ser fresc lo cos, l'esperit crem.
XLVI (fragment)
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.[...]
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
per què amor, per mort, és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder
e sia tots en ira convertit.
E jo, forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.[...]
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.
CXXII a (fragment)
Tots los delits del cos he ja perduts
e no atenc als propis d'espirit:
en los mijans ha d'ésser mon delit
e, si no l'he, jo romanc decebuts.
E sol d'aquests me resta lo caçar,
per què us suplic, mon car e bon senyor,
que del falcó me siau donador,
un pelegrí lo qual té nom Suar.
Si lo falcó, senyor, no em voleu dar,
causa sereu de ma perdició,
car tornaré a ma complexió,
d'on era tolt, ço és, dones amar.
Car no vull ser ociós animal,
no vulla Déu que jo estiga en foll:
més am anar en part on rompa el coll
que si estic segur entre bé i mal!
Ja l'edat a mi no és cominal.
Seré jutjat de tots per galant vell
i a dones plau l'hom quan és jovencell:
totes són carn i en carn és llur cabal.
Tant quant a ço, recapte els donaré:
dels membres só be proporcionat,
mas és lo mal que 1'ull tinc ja ruat
i en llur esguard vell me reputaré.
CXXII b (fragment)
Mon bon senyor, puix que parlar en prosa
no em val ab vós per haver un falcó,
en rims ho dic sens por que em digau no:
hoc serà el text, mas dubte'm de la glosa.
Mas ¿com serà que el costum vostre és mut
puix fes començ en vós naturalment
e vós aprés lo complís moralment
perfeccionant sa noble habitud?
Tots los delirs del cos he ja perdut
e no atenc los propis d'esperit
e no sent molt de l'animal delit:
sé, mas no sent, dels de moral virtut.
Tot mon delit resta sol en caçar,
per què us suplic, dels hòmens, vós, millor,
que d'un grifaut me siau donador
tal que a vós escaiga lo donar.
Si per ma sort no puc tant acabar,
complaure vull a ma complexió
e fer-me tort que em lluny tant de raó
que folla amor jo torne praticar.
Mas no vull ser ociós animal:
no vulla Déu que estiga fred o moll.
Més am anar en part on rompa el coll
que estar segur menys de fer bé o mal.
Ja veig estar a Déu ple de rialles
veent com som a nós mateixs contraris.
Lo que cercam són nostres adversaris:
aquests són béns d'on havem grans baralles.
Lo mal volem cuidant que bé gran sia
e pledejam aquell ab grans despeses,
volent honors, matremonis, riqueses,
e lo revés s'ateny del que hom volria.
Lo mal és bé e lo bé mal retorna:
algú no sap, sa nau, per quin vent borna.