Joventut (Barcelona), 1905
El carrer de Migdia. Oda número 2 a Barcelona
I doncs, per què el mantens el carrer de Migdia!
Allí s'hi cola tot. Hi ha una dona asquerosa
que essent noia era fresca com una rosa.
Nasqué en la burgesa Ronda de Sant Pere;
florí de nit en un bosc de Vallvidrera.
Ell torna indiferent, ben enguantat;
ella, fent la perduda, va rondar la ciutat,
i, emmanllevant perfum a qualsevol essència,
fou una nova flor de la indecència.
Al carrer de Sant Pau se va emmustir,
i al carrer de Migdia es va podrir!
Allí s'hi cola tot: és el tou de la femta,
i els carrers de Lancàster, Guardia, Montserrat,
Sant Ramon, Sant Rafel, Nou, Est i Trenta,
amb tot el vi, les dones, l'aiguardent i l'absenta,
són els vuit corriols que l'han format.
Allò és la Babilònia del Pecat!
Un fàstic a cada porta:
Seca, malalta, repugnant,
us semblaria morta
si la descarada no estigués fumant.
«Apa que tinc carn fresca!»
I pensar que hi ha sàtir que s'hi engresca!!
Degenerats monstruosos, sou els llimacós humans:
llefiscós el cervell, llefiscosos els ulls, llefiscoses les mans.
Al profanar a les tendres criatures,
com no us desfeu en pus, pilots de carns impures!
Un cadavre a cada porta;
una infàmia a cada llit...
I a cada rebotiga un valent ensopit.
Quan es vespre, sala plena,
que el carrer va gom a gom.
És la repugnant cadena
que es relliga amb gots de rom.
Cada dona és per tothom!
Com un núvol de fum i de vici
les tavernes rebenten de gent.
Volten els manubris amb un fort desfici
i la porca Paula es cargola en el vent.
Com hi baila la Paula!,..
Reguinyant la cuixa,
a tota Tu, Ciutat, d'esquitxos t'arruixa!
El carrer de Migdia és un abim;
de la perversitat la tenebrosa gola...
Trinxeraires i pinxos, deixebles del crim,
caleu foc als presidis, si no us tanquen l'escola!
L'excrement social hi és elevat a preu;
s'hi tolera el tràfec del crim i la ronya...
Ah, Barcelona, si tinguessis vergonya
no en quedaria ni una casa en peu!...