Editorial Nova Terra - 1976 - Barcelona
1 de desembre [1973], dissabte. Començo la vaga de fam. He tingut visita de la família. Després he comunicat la vaga als funcionaris. He estat molt correcte i ells també. He transmès la finalitat al director per mitjà del cap de serveis. Un paquet de casa, de moment, no me'l donen. He demanat abans advocat —Benet— i director espiritual —Just. Telegrama, 25 pessetes. M'han prohibit sortir al pati. M'han canviat de cel·la. La nova és més calenta i no dóna al pati dels presos polítics. Tinc moltes hores buides. Enceto Subjecte. Estic més seré que els dies passats. Es pensaven que estava en relació amb els de Zamora. Sembla que em volien enviar a Zamora, però la meva vaga allí hauria creat un «shock penitenciario» (!). Al vespre, ha vingut el funcionari a preguntar-me, confús, si persistia. Es veu que tenen l'obligació de preguntar-m'ho a cada àpat.
14 de gener de 1974. Dilluns. 61,5 Kgs. Em vaig refent. Soledat. L'Hospital, malgrat totes les promeses eufòriques del funcionari-cap a la meva mare, em manté castigat en «cel·les». No puc parlar amb els companys. Avui el metge m'ha permès banyar-me i alçar-me. A les sis m'he banyat i he estat alçat fins a dos quarts de deu del vespre. He començat a reemprendre el diari monòton d'un pres. Havien donat permís per a llegir el diari, però per més que el demano no me'l passen. Només em passen llibres de la biblioteca que em trien ells. L'advocat m'havia dit que vindria en Peces-Barba per explicar-me com va un judici. No ha vingut.
23 de febrer de 1974. Dissabte. Avui fa tres mesos de la meva detenció. Que poca cosa, comparat amb els que tenen 20, 50, 70 anys. Ací n'hi ha, d'aquests. I, tanmateix, que llarg per als qui estem acostumats a viure al carrer i encara tenim el cor en les coses de fora. Si vuit hores al Palau de Justícia se'm feren tan llargues, dijous passat, què no són tres mesos! La meitat l'he passada en vaga de fam, i l'altra meitat en la recuperació, el judici, la sentència... Ara espero l'advocat des fa dotze dies.