Editorial Columna (Barcelona), 2002
Països Catalans
Objectiu prioritari: destruir-vos,
que no se'n parli mes, que passeu a l'oblit definitiu,
a la història enterrada que mai més no s'inclourà
a cap decret d'«humanidades».
Estratègia primera: dividir-vos,
repetir un cop i un altre cop que el valencià
res a veure té amb el català,
portar als tribunals les universitats que diguin el contrari,
censurar els llibres de text que parlin d'unitat,
negar subvencions als qui opinin així,
i abocar diners i honors als altres.
Estratègia segona: economia.
Asfixiar fiscalment, retardar tantes estructures
—«que las hagan de peaje»—
i abocar diners i més diners a Madrid
—la «solidaridad» sagrada ho mana així—
per fer-ne exemple i mirall d'una sola «España»
i es perdin les vel·leïtats d'una altra Espanya
amb moltes veus i molts centres i diàlegs.
Estratègia tercera: aprofitar la nostra covardia,
la nostra curtesa de mires,
la nostra apatia demogràfica,
la nostra manca d'energia en allò que costaria poc de fer,
les nostres enveges miserables,
la mesquina reducció del món
a aquell migrat espai en què podem brillar.
Però junts, quina gran cultura podríem fer,
que no en negués cap altra,
quina llengua tan viva,
que no en negués cap altra,
quin espai de convivència,
que no en negués cap altre.
Objectiu prioritari: destruir-vos,
que no se'n parli mes,
que deixeu aquests somnis d'una vegada i per sempre.
La vaca boja
A Joan Maragall,
108 anys després de La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma vers dubtosos pinsos,
se'n ve la vaca tota sola. És boja.
Plans d'estalvis traçats amb poca traça
li han contaminat les farinetes
d'animals morts amb què, a desgrat, es peixa,
i ara té el cervell com una esponja.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades:
tem, amb raó, trobar-hi escombraries.
Ses avantpassades, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
pasturaven tranquil·les l'herba fresca.
Ella no: si ho fes així no rendiria
tant com ho vol la sàvia economia
i constatar el seu magre rendiment
la faria recular, molt afrontada.
Lo ramader, per Internet, es neguiteja
en veure la caiguda del mercat:
els ciutadans s'abstenen en ramat
per por del flagel que la TV anuncia.
Beu poc, sens gaire set: l'esponja és plena.
Després aixeca al cel la pertorbada testa
amb un gran gesto tràgic: parpelleja
en veure vaques amb genoma millorat
que en tenen prou amb un diminut prat
i uns grams de pinso al dia; i se'n torna,
orfe de llum sota el diner que crema,
vacil·lant pels vells camins arrasats,
brandant perplexament la llarga cua.
La vaca boja
A Joan Maragall,
108 anys després de La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma vers dubtosos pinsos,
se'n ve la vaca tota sola. És boja.
Plans d'estalvis traçats amb poca traça
li han contaminat les farinetes
d'animals morts amb què, a desgrat, es peixa,
i ara té el cervell com una esponja.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades:
tem, amb raó, trobar-hi escombraries.
Ses avantpassades, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
pasturaven tranquil·les l'herba fresca.
Ella no: si ho fes així no rendiria
tant com ho vol la sàvia economia
i constatar el seu magre rendiment
la faria recular, molt afrontada.
Lo ramader, per Internet, es neguiteja
en veure la caiguda del mercat:
els ciutadans s'abstenen en ramat
per por del flagel que la TV anuncia.
Beu poc, sens gaire set: l'esponja és plena.
Després aixeca al cel la pertorbada testa
amb un gran gesto tràgic: parpelleja
en veure vaques amb genoma millorat
que en tenen prou amb un diminut prat
i uns grams de pinso al dia; i se'n torna,
orfe de llum sota el diner que crema,
vacil·lant pels vells camins arrasats,
brandant perplexament la llarga cua.