Planeta (Barcelona), 2004
Lo nostre exèrcit pareixia imparable. Ocupàvem pobles del Maestrat, gairebé tot l'Ebre i el Matarranya i també part de la costa. Però sempre vam fracassar en l'ocupació de Gandesa, una vila que semblava maleïda. A la Terra Alta, eren molts los pobles que van decantar-se per la causa del rei Carles V, però Gandesa, lo poble més important d'esta comarca, situada a la cruïlla de camins entre l'Aragó, Catalunya i València, d'ençà dels inicis de la guerra civil se va manifestar a favor d'Isabel II. Durant aquell any vam intentar sense èxit prendre la vila en diverses ocasions. Se va assajar l'artilleria de Cantavella, que va haver de retirar-se per defectuosa. La baronessa de Purroy, Lluïsa Dara, que es trobava dins de Gandesa, compromesa en ànima i fortuna en la defensa de la regenta Maria Cristina, va fer penjar al campanar de la ciutat una cabra muntesa i em va enviar un missatge que deia:
De Purroy la baronessa
jura a la cabra muntesa
que mai entrarà a Gandesa.
I jo li vaig contestar també per escrit:
Mes si la cabra muntesa
logra subjectar Gandesa,
¡ai! ¡ai! de la baronessa.