Editorial Barcino - 1947 - Barcelona
Hores de Nostra Dona
Tots jorns cogitava lo bisbe com pogués atrobar alcuna manera per la qual molt pogués honrar lo fruit que nostra Dona hac en son ventre per gràcia de sant Esperit. Un jorn s'esdevenc que lo bisbe tenia sènet, e preïcava als clergues, a los quals demanà de consell com pogués molt honrar lo fruit beneit de nostra Dona. Ventura i cas fo que en aquell sènet hac un clergue que era d'una illa sobre mar, la qual és apellat En Jacme, rei de Mallorques. Aquell rei és bé acostumat i ha devoció com per preïcació fos honrat Jesucrist entre els infeels; i per açò ha ordenat que tretze frares menors estudien en aràbic en un monestir apellat Miramar, apartat, assegut en lloc covinable, i ha els proveïts a llurs necessitats; i com sabran l'aràbic, que vagen honrar, per llicència de llur general, lo fruit de nostra Dona, sostinents, per honrar aquell, fam, set, cald, fred, temors, turments i mort. I aquest establiment és fet per tots temps.
Molt plac al bisbe i a tots los altres aquell establiment, i molt fo lloada la devoció del rei e dels frares que per Déu desiraven ésser màrtirs. Après pocs jorns lo bisbe ordenà i bastí, lluny de tot poblat, en un lloc covinent, un monestir molt bell; e per volentat de l'apostoli i del capítol d'aquell bisbat, aquell monestir fo heretat com hi poguessen viure i estudiar tretze persones, e aprendre diverses ciències i diverses llengües, per tal que la santa Església feés son deute en honrar lo fruit beneit de nostra Dona. Lo bisbe mes nom a aquell monestir "Benedictus fructus", i renuncià al bisbat, i amb alcuns canonges, i religiosos, i hòmens llecs, més-se en aquell monestir per honrar lo fruit de nostra Dona, segons la regla i la manera del monestir de Miramar, lo qual és en l'illa de Mallorques.