La poesía, señor hidalgo (Barcelona), 2003
Noia pentinant-se a la platja
A Marino, a Girolamo Fontanella, al nostre Vicenç Garcia, a Lope, a tots els recreadors d'aquell gloriós mite d'una noia que es pentinava els auris cabells
Miro la serp benigna de la trena
i el gest airós que fas quan et pentines;
miro el maig adorable de les sines,
miro el teu cos esvelt damunt l'arena.
Escuma i sol i nacre i llum serena,
t'evoco sota un cel ple de gavines.
Agraïda és la mar: algues, petxines
et duen les onades com a ofrena.
Meravellat, contemplo perles fines
—dic gotes d'aigua— per la pell morena,
i penso en les fondàries marines.
Penso en el ventre dolç, la dolça esquena,
penso en el cap que dolçament inclines.
Penso si dir-te dona o bé sirena.