Pagès Editors (Lleida), 2004
Pels volts d'Olot
A Ricard Creus
Amic: recordo el sol a la fageda,
la verdor lluminosa, com un trèmul
aixopluc, en un àmbit de misteri,
i les fines falgueres, en la vaga
tarda de primavera. Cada passa
té un eco de vellut, damunt les fulles
d'un aram frèvol, trencadís... Recordo
la rara lucidesa dels teus mots,
i la foscor d'aquella molsa verda,
arrapada a les pedres. Puc reviure,
de casa meva estant, la meravella
innumerable d'aquells faigs, d'escorça
llisa i grisenca, i el profund silenci
al cor del bosc humit—quan, endinsant-nos
"en la gran quietud", a mitja tarda,
repetíem, en to de confidència,
les paraules alades del poeta.