Editorial Raima (Moià), 1996
«[...] En una d'aquelles cases pobres que hi ha per allà, no sé si seria en la dels Munts o en les Valls, hi havia una nena molt guapa que es deia Maria Rosa, i semblava, de tan bonica que era, una rosa de maig; i era bonica perquè era bona minyona com tu, que també ho ets i per això ets maca i tothom t'estima.
Aquella nena, que tindria dotze o catorze anys guardava bens i cabres. Un dia, aquestos pasturaven en aquella roca i la Rosa s'estava al cim vigilant-los, i encara que no filava perquè era dia de festa, estava distreta i vet aquí que portava esclops i va relliscar i a tomballons arribà a la vora de la roca i pa-ta-plum, cau a baix...
Mentre voleiava en l'aire, va invocar la Mare de Déu de Puiglagulla i va arribar a terra tan viva, que es va aixecar tota sola, i sentint que a Vilanova tocaven a missa se n'hi va anar i allí contà la història de la seva caiguda, que tothom atribuí a un miracle de la Verge de Puiglagulla, qual santuari està ple de presentalles, com veuràs lo dia que hi vagis.
Aquella noia tan guapeta i que havia passat tan gran perill fou molt obsequiada per tots los allí presents i fins per los amos d'algunes cases grosses de l'encontrada que veien en ella una criatura privilegiada i afavorida per la Verge Soberana.
Com que entre les persones hi ha bons i dolents, i les nenes, com tu innocentes, no coneixen la malícia, aquella nena començà a escoltar les paraules d'un jove que era sastre, que li deia que, essent tan estimada i afavorida de la Mare de Déu, podia guanyar en una estona un vestit nou que ell li faria, si volia fer un salt igual al primer, ço és, deixar-se caure de la mateixa roca i del mateix punt que havia caigut.
Maria Rosa resistí alguns dies; mes l'oferta d'un vestit nou i llampant, quan era tan pobra i anava tan mal vestida, començà a trastornar-li el cervell, i, pensant per altra part que en la caiguda no havia rebut cap mal, ni la més petita ferida, i que la Verge Maria l'ajudaria, acceptà la proposició del sastre, i en dia i hora convinguts se'n pujà a la roca fatal, i a pesar de que es va senyar i encomanar a la Verge de Puiglagulla, després d'haver fet alguns tomballons en lo davallant de la roca, arribà a la vora i caigué morta i destrossada sobre una planta de cirerer d'arbós...»