L'oasis

I·lustració Catalana - 1915 - Barcelona

Autor: Frederic Rahola i Trèmols
Indret: Cap de Creus (Cadaqués)

En l'àlbum del far de Cap de Creus

Oh Cap de Creus misteriós,
en la teva ànima amiga
vinc a cercar-hi el repòs
quan m'ha vençut la fadiga;
lluny de tu ¡quantes vegades
t'envio mon pensament
que sofreix l'enyorament
de les roques recremades!

Autor: Frederic Rahola i Trèmols
Indret: Tomba de Frederic Rahola i Trèmols (Cadaqués)

Lo darrer viatge (fragment)

Després d'haver resat un parenostre
surto del cementiri vessant plors;
el llebeig agradós seca mon rostre
fent batr a mon entorn mils de llavors.

L'extremitut immensa de la vida
que commou la terra de baix a dalt,
a dolces esperances me convida
i tempera mon cor trist i malalt.

Sumergit en la llum que m'enlluerna,
sento que desentona mon dolor;
preveig l'albada d'una vida eterna;
entreveig lo besllum d'un món mellor.

Contemplo el cementiri com la plantada
de més constant conreu
en ell sembra la mort mai fatigada;
son collidor n'és Déu.

De sobte la consciència se m'aclara
entre la negra nit,
i allavors a prop lo sento encara;
ai! per haver eternament mon pare
enlairo mon esguard a l'infinit.

Autor: Frederic Rahola i Trèmols
Indret: Es Pianc (Cadaqués)

Calma blanca (fragment)

 

Tarda d'agost.

 

Quina tarda d'estiu més ensopida!

L'aire no se belluga

i els palets de la platja fumeregen

com molador de brases cremadores.

A saltirons les passen

els pobres pescadors amb llurs peus nusos,

cercant a corre-cuita

les amanyagues de la sorra humida.

 

En tot el mar, ni una ona;

apar immens mirall clapat de nyacre

sa argentada planúria sense termes

que es perd en l'horisont, ple de calima.

L'aigua que s'evapora forma glasses

en l'ample espai sospeses

que tornen les imatges tremoloses.

 

Enterboleix el cel soma calitja

que mostra, en ses entranyes

a mils busques brillants que giravolten,

polsim d'argent que sura,

un eixam de partícules lluentes

que amb fúria arremolinen

d'un torb desconegut les fortes ratxes.

Els barcos amb llurs veles esllanguides

que ni un alè fa moure

semblen gavines ran del mar jaientes

esperant que l'oratge se desperti

per flamejar airoses.

Les fulles de la vinya, com s'abrusen!

Els raigs del sol que amb llur ardor tenyeixen

de groc les verdors totes, tornen negres

els raïms ja botits, i llurs encesos

grans dolçament traspuen

com els pits lletadors de bona mare.

 

L'olivar s'ha dormit: ni la més feble

remor exhalen sos milers de fulles

com si fossin d'aram, dures i fermes.

Solsament les cigales xiscladores

omplenen tot l'espai amb llur fiblanta

cançó, l'única fressa

que brolla enmig d'aquell intens silenci.

Autor: Frederic Rahola i Trèmols
Indret: Plaça de les Herbes (Cadaqués)

Los barcos que passen (fragment)

 

Cansat d'envestir lo mar

i de veure terres d'altres

amb lo pes dels anys al cos,

sense ambició ni recança,

he retornat a mon lloc

a sentir les batallades

de la campana que un jorn

per bateig repicava.

Sentint-me ja la pendent

rodolant sense aturar-me,

m'he acostat al cementir

on reposen los meus pares.

Déu me guard de morir lluny

d'aqueixa terra sagrada!

 

Prenc lo sol i veig lo mar

des de la porta de casa,

mentres reso baix baixet

per tants i tantes com ne manquen

dels qui voltaven ma llar

i dels companys de la infància.

Allà luny passen vaixells

amb les veles desplegades

o llançant lo fumerall

que el blau del cel emmascara.

A totes hores los veig

allà lluny, petits, com passen

portant gent capaltres llocs,

nant-se'n cap altres platges.

Autor: Frederic Rahola i Trèmols
Indret: Església de Santa Maria (Cadaqués)

La meva iglésia

 

La iglésia de lo meu poble

la feren los pescadors,

treballant los jorns de festa

en bé de Nostre Senyor.

A un cantó del presbiteri

s'hi veu lo llagut de foc;

a l'altra banda, amb ses xarxis,

s'hi contempla lo llagut gros,

que perla pesca a l'encesa

és de l'altre seguidor.

En lo bell altar los peixos

ressalten dessobre l'or,

lo mateix que en la custòdia

que manté lo seu record.

Sant Pere té una capella,

i jo vegí en altres jorns

com la seva imatge es treia

portada pels pescadors,

en la diada de l'apòstol,

lluint a lo seu entorn

vives llagostes vermelles

i els primers rims en verol.

Com hi penso, com hi penso

cada vegada que som

baix  les voltes emblanquides

d'aquell temple lluminós,

en els homs humils que feren

eixa obra de fe i d'amor,

treballant los jorns de festa

en bé de Nostre Senyor!

Autor: Frederic Rahola i Trèmols
Indret: Espigó d'Empúries (Escala)

Al golf de Roses

 

Si podia colcuna de tes ones

retornar-nos les veus arreplegades

d'aqueixa mar en les quietuds pregones

les remors que hi romanen encantades

d'ençà que foren en llunyanes eres

pels homes i les coses escampades;

com eixirien de ton si, parlares,

remembrant altra gent i altres centúries

ja tràgiques, ja tristes, ja rioleres!

Més d'un cop, recalcat en el moll d'Empúries,

he sentit barrejats en ta cridòria

amb los himnes triomfals sacres cantúries,

amb los planys dels vençuts crits de victòria,

la remor dels firals i els cants de guerra,

com si passés la fressa de la història

de nostra dolça i benaimada terra.

 

Oh cercle sempre blau, ple d'harmonia!

s'arrapa en tes fondàries l'alta serra

que des de lluny els seus esguards t'envia.

Oh recó cobdiciat que els ulls encanta,

joiell del mar llatí, goig del Migdia,

que dels pobles més grans guardes la planta!