Editorial Empúries (Barcelona), 2014
Quan la germana de l'Alain es va encarar amb la misèria dels algerians fidels a França que s'havien cregut tots els juraments del general De Gaulle i de tots els governs precedents, va decidir de fer-se útil. Li van dir que havien allotjat els harkis al camp Joffre de Ribesaltes. Aquest antic campament militar, instal·lat al cor de les vinyes, havia servit de presó a tots els vençuts de la història. Republicans espanyols, jueus, comunistes, socialistes. Després de la guerra, hi havien internat soldats alemanys abans d'empresonar-hi independentistes algerians. Ara s'amuntegaven els algerians francòfils. Liberté, égalité, fraternité. Quina una! La llibertat d'anar d'una punta del camp a l'altra. Pel que fa a la igualtat, rai. La mateixa ingratitud per a tothom. Quant a la fraternitat, es pot triar una altra pregunta? Com més anava, la germana de l'Alain més s'avergonyia d'haver nascut francesa.
Una nit de l'octubre, l'Alain i els seus amics van decidir de pintar eslògans a la carretera nacional 114. Generalment llestaven les parets gastades vora una via de ferrocarril. En Lucien volia fer cop. Van pintar totes les parets de la cornisa entre Argelers i Cotlliure. Naturalment, en Denis havia adoptat tot l'ideari de son germà, com l'Alain. Lluitava per l'Algèria francesa com hauria defensat els monjos tibetans, les foques de Groenlàndia, la minoria blanca de Rhodesia, els indis de Yucatán. Tot el que li deia el germanet era sagrat. Aquella nit havien treballat bé. Havien dibuixat una creu cèltica i les lletres OAS a la porta de l'hotel de La Frégate i a totes les entrades de Cotlliure. El cel negrejava, d'un negre tan bonic que semblava artificial, com a les darreres pel·lícules mudes. Els rics-rics, que no politiquejaven, animaven els tres minyons.
Estaven pintant «Algérie française. Jeune Nation» a dalt de la cala de l'Olla quan una camioneta va sorgir de la foscor. Els gendarmes! Van poder fugir, sans i estalvis. Un cop a Perpinyà, quin fart de riure!