62 (Barcelona), 2003
Havien muntat un quiròfan al zoo. És la intervenció més espectacular a què s'ha sotmès mai un goril·la. Hi participaven set metges especialistes, triats entre els millors experts de la ciutat, i tres veterinaris, un dels quals vingut expressament de Nord-amèrica.
Em van estirar de panxa enlaire sobre la taula d'operacions. L'anestesista va engolar-me un tub pel coll. Els braços em van quedar estesos als dos costats de la taula. Estava ple de cables penjant, les cames obertes, inert, envoltat pel grup de doctors amb bates blanques i màscares. Aquesta fotografia va fer la volta al món. Tenia un embolic de tubs i cables tan gran a sobre la panxa que semblava que se'm veiessin els budells.
L'operació va durar un parell d'hores. Em van palpar les axil·les i els engonals buscant-hi ganglis cancerosos. El dermatòleg va extreure'm teixit per fer la biòpsia; el cardiòleg va realitzar-me ecografies i electrocardiogrames, i també va examinar-me els pulmons; l'oftalmòleg va retratar-me el fons dels ulls; l'uròleg em va prendre mostres de sang, i la ginecòloga, per acabar la festa, va practicar-me una altra electroejaculació. Era la tercera vegada que em feien una electroejaculació. El semen de goril·la és molt clar, costa molt inseminar-nos artificialment. No ho havien aconseguit amb cap filla meva. Aquesta vegada intentarien la inseminació in vitro, i descobririen que el meu semen ja no té espermatozous.
No va haver-hi cap problema amb l'anestèsia. El cor va funcionar-me com un rellotge. Van fer l'operació i va sortir el cucut de dintre: una salut esplèndida per un goril·la de la meva edat.
Del quiròfan em van dur al dormitori. Van tapar-me amb una flassada. Al cap de dues hores vaig començar a moure els dits, després les mans, després vaig estirar els braços. A mitja tarda vaig menjar. La gana m'estirava enfora d'un mareig tan dens i profund que em va recordar l'únic viatge aeri de la meva vida.
Tot divendres vaig passar-lo en observació. Sentia l'Ndengue a la gàbia, darrere la reixa del meu dormitori, nerviosa, anant d'un costat a l'altre, esperant per saber què se n'havia fet de mi.
El dissabte, van obrir-me la porta i vaig tornar a sortir a l'escenari. Vaig timbalejar-me el pit. El públic ja m'esperava a l'altre costat del vidre. Uns nens m'aplaudien.
Quan l'Ndengue i la Yuma van veure'm sortir del dormitori, se'm van acostar corrents. La Yuma va clavar una manotada a l'Ndengue. Vaig enfilar-me a la corda. Vaig ajeure'm sobre la plataforma de fusta, de panxa enlaire. La Yuma no em deixava respirar. Se m'acostava de tant en tant, s'ajupia i em deia:
—Amor meu. M'has fet patir!
No deixava acostar-se l'Ndengue. Però l'Ndengue no tenia pressa. Va pensar que ja se'n cansaria, i va ser el que va passar l'endemà.
Durant el cap de setmana hi va tornar a haver la gentada prevista. El diumenge, els responsables del zoo van haver d'organitzar cues. Teleobjectius, càmeres; visites i més visites a l'hospital. Només faltaven els rams de flors. Em vaig girar d'esquena i vaig esperar que s'acabés el dia.
L'endemà, els titulars dels diaris eren molt optimistes. M'havien trobat dues càries. «Veure la retina d'en Floquet, que és de color vermell, és una experiència encantadora —va dir l'oftalmòleg—. És una retina preciosa i única al món». Les fotografies que em van tirar van descobrir-me una atrofia al nervi òptic: mai mes se'm podrà dir que miro amb arrogància.
Al cap d'una setmana, els resultats de les anàlisis van descartar que tingués càncer. L'eritrodèrmia, l'enrogiment de la pell, també és una malaltia humana; en un quaranta per cent dels casos, no s'arriba a saber què l'ha causat.
Durant els dies posteriors a l'operació, els diaris publicaven cartes de protesta: ¿No es excesivo el privilegiado trato del mono cuando hay personas que están más necesitadas? Un periodista va escriure la crònica dels comentaris que la gent feia aquells dies a la cua dels ambulatoris de la Seguretat Social: ¡Qué suerte ser mono! Una columnista titulava: Jo també vull ser Floquet. En realitat, l'operació va sortir molt barata. Els especialistes m'havien tractat de franc i l'instrumental havia estat cedit. Els humans, sempre tan generosos. El zoològic només havia hagut de pagar el bitllet d'avió del veterinari americà.