Editorial Pòrtic - 1995 - Barcelona
Anant i venint del comissariat a la casa de la senyora Lolita, havia de travessar la petita plaça de l'Ajuntament. Vaig deturar-m'hi per la curiositat d'assistir com a espectador a l'andarejar d'un grup de personalitats catalanes que s'hi donaven cita. Es distingien per anar ben abrigades i correctament vestides. Algunes eren cares conegudes que a Barcelona es movien al voltant de la Generalitat. Parlaven animadament, però en veu baixa i to queixós, de com resoldre els problemes de passaports, maletes, autocars..., o de si a la frontera els francesos deixarien passar les joies de les seves mullers. En sobresortia per l'actitud d'home que controlava la situació la figura predominant del conseller en cap, Josep Tarradellas, així mateix ben cofat i elegantment vestit. Pel que sembla, tots depenien d'en Tarradellas, el Moisés de l'èxode dels catalans de primera.
A desgrat de les interrupcions, vaig enllestir un periòdic mural per a col·locar a la Rambla. Es tractava de donar testimoniatge de la Generalitat, en uns moments difícils, a la corma de refugiats que passaven per Figueres camí de la frontera. Els dos companys, seguint les directives d'en Miravitlles, van escriure uns textos. L'operació de penjar-lo en un dels arbres de la part alta de la Rambla va coincidir amb un bombardeig. La gentada que omplia el passeig, arraulida als portals o a l'entorn dels arbres corpulents, amb un silenci tens, mirava atònita el trio d'infeliços —en Sala, en Serch i jo— que a desgrat de les explosions teníem l'humor d'aixecar un tauler d'inútil propaganda. Sens dubte era l'últim periòdic mural de la guerra a Catalunya. No va ser un acte de coratge. Fou la por de fer el ridícul, de deixar el tauler i arrencar a córrer, el que ens va mantenir aparentment immutables.
A més del periòdic mural, en Miravitlles, que de fet sols s'acostava pel Casino de tant en tant, va tenir la idea de construir dues fletxes monumentals. Una més grossa que l'altra, assenyalarien en direccions oposades i serien col·locades a la cruïlla del carrer Nou de la Rambla. La més gran duria escrit «A Barcelona, camí del deure», i la petita, «A la frontera, camí del deshonor». Vaig acompanyar-lo al taller d'un fuster amic seu —en Miravitlles era fill de Figueres i la seva família, que tenien botiga, encara hi vivien— i allà mateix, sobre uns plafons de contraplacat, vaig dissenyar els perfils de les dues fletxes. El fuster les havia de serrar i muntar sobre uns pals. Aquestes fletxes no van arribar a sortir d'aquell taller.