PAM (Barcelona), 2004
Can Massot, al carrer del Palau, és la llar dels dos germans —Marià i Mercè— d'aquest llinatge. Era, aleshores, el punt de reunió dels poetes mallorquins. Totes les arts hi tenien acollida, especialment la música i la poesia. El pare havia estat compositor així com un germà, morí feia poc temps, qui havia recollit i harmonitzat cançons mallorquines com A la ciutat de Nàpols i L'infant i la dida. No és d'estranyar, per tant, el seu entusiasme per la poesia mallorquina sobretot en aquells temps d'interdicció i menyspreu. Aquest fou el lloc escollit per a la meva primera lectura pública el 19 de febrer de 1943.
Vivia aleshores a Binissalem, amb el títol d'advocat nou de fresc. El dia es presentà extraordinàriament ventós i desagradable, però dins mi surava una il·lusió que res no apagaria. Amb la carpeta dels meus escrits a la mà, vaig prendre el tren que passa per Binissalem. Era la una i mitja, i entre furioses bufades de vent i llambregades d'emoció i fred vaig arribar a Ciutat.
A casa de don Guillem Colom acabàrem de preparar els originals i, a les set de la tarda, arribava jo sol a Can Massot. M'obrí la porta un capellà que resultà ser Mn. Bartomeu Guasp i, una mica intrigat, em preguntà:
—¿És vostè el poeta de la lectura d'avui?
—Jo som, per a servir-lo —vaig contestar més empegueït que si m'haguessin aglapit furtant.
I vaig passar al Sancta Sanctorum de Can Massot, a la saleta, tot caràcter, on es donaven els recitals poètics i que ha sentit les veus de Maria Antònia Salvà, de Guillem Colom, de Miquel Ferrà, de Mn. Riber, dels germans Fortesa, de Mn. Guasp, de les germanes Penya, de don Antoni Salvà, del P. Batllori, de Mn. Melendres, de Rosa Leveroni i de tants d'altres poetes mallorquins i catalans entregats a la tasca feixuga i noble d'aixecar una cultura menystinguda, tasca que tan sols el demà n'ha de recollir els fruits.
La ventada havia restat gent a la lectura. Amb tot i això el públic fou nombrós i selecte. Parlà primer el Sr. Colom qui donà a conèixer al públic la meva formació, el meu caràcter, la meva obra i anuncià que llegiria algunes de les meves composicions, les de més to i esperit.
17 desembre.[1944]
Avui, a les cinc de la tarda, han inaugurat a Can Massot les vetllades literàries. Amb motiu del Centenari de la Restauració de Montserrat, el Sr. Sunyol ha llegit una interessant monografia del mil·lenari monestir. S'han recitat nombroses poesies montserratines d'autors catalans i mallorquins. A la lectura s'han interpretat la cançó "La mort de l'escolà" i el "Virolai", La Salve ha clos la primera vetllada. Aquí don Miquel Ferrà m'ha presentat el poeta eivissenc Villangómez.