Mentre la pols es mou

Editorial Columna (Barcelona), 1995

Autor: Lluís Calderer i Cortasa
Pàgines: 18-19
Indret: Parc de la Seu (Manresa)

Terrat

Les mans es parlen
en arribar
la boirina del silenci,
i nosaltres les mirem
com si volguéssim entendre
els signes estranys que, morosos,
teixeixen els dits.

La pluja d'agost
-diumenge a la tarda-
ha tenyit les parets
de les velles cases
amb l'atziac color
del sac del drapaire.

Vençuts per qui sap què
-al nostre davant
sofertes teulades-
potser no ens direm
ni adéu.

Torna a mirar, si vols,
els nus filferros rovellats
curulls de gotes suspeses;
pensa com tremolen, arraulits,
els ocells; que llarga es fa
l'espera de la nit.

Del fosc celobert
pugen confoses, espaiades veus.
Hi ha un esbós de somriure als llavis
que s'endevina trist
-tu no els acompanyes.

Camí d'incert record,
baixes les escales.

Autor: Lluís Calderer i Cortasa
Pàgina: 50
Indret: Plana de l'Om (Manresa)

Tarda d'hivern

Fulles grogues enduren el vent des dels arbres.
S'endinsa el temps al fons de l'ull, estrany,
i les branques urpegen desolades
les parets de les cases del davant.

Una pilota arriba als nostres peus amb força,
la veu dels nens és un xiscle esqueixat,
la font a poc a poc va perdent l'alegria,
remou la sorra un bastó molt cansat.

Vora el marge del gran fred,
tot mirant el sol que es pon,
els vells ens fem companyia.