Llibreria La Capona - 2002 - Tarragona
La plaça trencada per totes bandes començava a fer goig, tota neta i pintada de façanes, amb els colors de les verdures repartits als precaris taulells, amb les primeres persones que començaven a comprar. Dintre d'una estona hi tocaria el sol; les converses, el regateig, començaven a agafar cos. La gata dominava la plaça des de l'observatori romà. Tenia gana. A sota mateix, preparat el plat de menjar. Entremig, però, aquell individu amb el gaiato a punt per estabornir-la. Va decidir provocar. Encara no havia acabat de baixar dos del graons monumentals que el pudegós ja s'incorporava brandant el bastó. Llavors, ella es va aturar i va començar a miolar com si l'escorxessin. Mitja plaça girada cap a aquell cantó. El vagabund, exasperat, va començar a donar cops als carreus del Mèdol. La gata, protegida per l'altura, miolava més i més, amenaçava amb les urpes, reganyava les dents. L'agressor, que prou feina tenia per mantenir l'equilibri, es desfogava contra les pedres. Ja n'havia escantonat un parell. La indignació popular creixia. Els renecs del vagabund no li engreixaven el prestigi. L'orgull pel patrimoni històric s'incrementava entre els compradors, que no gosaven acostar-se per por de les bastonades de cec. El gat exhibia unes ganyes de drac.
La primera taronja, podrida, se li va escarxar al clatell, després, li venien de totes bandes. Als seus companys, finalment desperts, més atordits que ell, també els va tocar el rebre. Quan els guàrdies se'ls van endur, anaven no se sabria dir si més bruts, però amb la cara inflada, plena de sang i el cos baldat. Llavors, la dona que havia preparat el bol de menjar, amb veu mimosa, es va girar cap a dalt.
—Mixeta, fill meu, vine aquí, que et volia fer mal, aquest homenot?
La gata, amb una lentitud estudiada, marcant cada múscul del cos, va deixar anar un miol planyívol mentre descendia del seu mirador secular, patrimoni dels gats i dels poetes.