Viena Edicions - 2007 - Barcelona
La Casa i el Museu Abelló. Per entendre el sentit de la vida del pintor, aprofundir en la seva pintura i fer-se'n una idea aproximada de la trama subtil de les seves col·leccions, s'hauria de començar la visita per la casa. S'hi exposen obres de Miró, Dalí, Tàpies, Brossa, Casas, Vayreda, Gimeno, Hugué, Saura, Guinovart, Cuixart... Així com una àmplia antologia d'Abelló, en què s'aprecia un expressionisme colorista que va de Gauguin a Kokoschka i Soutine, passant pels colors del Vallès, forts, aspres, vehements de llum. Formes i colors entre el bo i millor de la pintura catalana dels darrers cinquanta anys.
M'agrada passejar-me de vegades pels ocres vius dels camps, trobar-m'hi un conegut, un saludat i veure el verd daurat de les acàcies... L'església de Gallecs en té quatre al davant. Menuda, austera i romànica. S'encara a un ponent d'aram, de foc i mig morat. Bastida entre els segles XII i XIX, amb pedres vermelloses, de riera, i uns carreus polits. De creu llatina, volta apuntada i arc de mig punt a la porta. Pel peu hi passa un rierol, hi fuig un ànec verd, llampat, i hi canta l'ocellada.
Can Borrell es troba venint de Gallecs, en direcció sud-est. És una masia dels segles XIII i XIV, àmplia, ferma, d'arc romànic a la portalada i finestrals gòtics a la planta. Té una torre de defensa imponent, restaurada el segle XVII i recentment. La masia es manté en peu, desafiant el pas devastador del temps.
En el parc dels Colors l'aigua llisca sobre trencadissos irisats, feixes argiloses i palmeres rovellades. Ampli, assolellat, mediterrani. Té parets de formigó i de maons per integrar, em sembla, el parc entre els blocs i cases d'obra vista del voltant.
Deixant de banda les parets, potser excessives, tot plegat fa l'efecte d'una platja de l'Empordà, encerclada de roques coure, pins d'un verd rentat i blaus d'Itàlia. És de Ricard Miralles i Benedetta Tagliabue i no et deixa pas indiferent.
La A d'en Brossa. Avinguda de la Llibertat avall, a la dreta hi ha l'Illa de Can Mulà, dels arquitectes Serra, Vives i Cartagena, com el nou ajuntament que es veu tot seguit. Aquest edifici és el que destaca més entrant a Mollet, venint de Barcelona. Té dos cossos de dimensions considerables, un amb vidrieres mig morades, l'altra amb la façana de formigó, damunt la qual hi ha la A, engrandida i apaïsada, de Joan Brossa. A dins hi té el relleu d'unes onades i d'un moll. La lletra deu mantenir, pel que sembla, una proporció harmònica amb la façana. El traç contundent i el to vermellós, donen força visual a l'edifici.