(Barcelona), 0
Línies paral·leles (fragment)
Al costat del Camp Nou, als jardins de Can Bacardí, hi havia vuit cabines telefòniques, de les descobertes. Com que a la major part dels pisos d'estudiants no hi havia telèfon —¿qui es podia arriscar que algú marxés i deixés una factura quilomètrica?—, a partir de les deu de la nit hi havia corredisses. Els primers que arribaven s'hi podien estar estona i estona, i la resta havíem de fer cua, una mena de club social a l'aire lliure, una imatge fòssil.
Al costat de les cabines, aprofitant la protecció que els oferien els porxos d'un bloc de pisos i les plantes dels jardins, hi vivien una parella de captaires. Retrat habitual: carretó de supermercat i muntanyes de roba i un tendal impermeable amb unes lletres gastades que no es llegien bé. Alguna vegada que havia anat a trucar tard els havia vist mirar pel terra de les cabines i dins dels forats del canvi. Alguna vegada de quatre grapes, beguts, però sempre junts. ¿S'estimaven? Pel que podia veure cada dia, sí, s'estimaven molt. Hi passava cada dia dues vegades i no els vaig veure discutir mai. Ni quan anaven beguts.
Els dies de partit intentaven amagar el carretó al mig d'unes plantes i miraven d'arreglar-se una mica. Una mica vol dir que es pentinaven i es rentaven en una de les font dels jardins. Aleshores, no paraven de caminar per la vora del Camp Nou.