He baixat a Andorra...
Autor:
Joan Soler i Torner
He baixat a Andorra i he tingut ja uns contactes amb els homes de la companyia de la llum.
Sé ben bé que no puc estar-me quiet. No és el meu tarannà. Caldrà començar per saber què podria costar estendre els fils des d'alla baix fins aquí. No em preocupen gens les condicions amb què ens vendrien el corrent aquella gent d'Andorra. També haurem de saber el nombre de pals que hi poden arribar a cabre en tota la filera fins aquí dalt. Un cop tindrem la llum aquí, nosaltres ja ens arranjarem per distribuir-nos-en el consum.
Això de la línia es podrà pagar entre tots. Més que res el fil, perquè alguns dels pals els hi podran posar els veïns que no puguin bestreure els diners.
Ai, Déu meu, quan digui això a la gent!
Diumenge després de la missa, ans d'acomiadar-los, ja els hi caurà el primer tro de tota aquesta tormenta.
Potser seria convenient que en parlés primer amb els dos o tres més o menys afectats. Els hi diré com a més compromesos que seran, en el sentit de que hi hauran de posar més diners, perquè també en tenen més.
S'haurà de fer tot ben fet, i una societat com tenen a baix a Andorra, amb accions que comprin entre tots i en la mesura en que cadascun pugui. La gent d'Ordino també hi podrà entrevenir per poder també tenir llum allà dalt.
Sé que em carrego amb una cosa força dificultosa però si no ho fa un mossèn que sigui «molt ell», qui les farà totes aquestes coses?