Autor: Salvador Espriu i Castelló
Pàgina: 226
Indret: Casa de Salvador Espriu al carrer bisbe Català (Arenys de Mar)

El jardí dels cinc arbres

Després, quan ja m'havia
fet molt de mal i quasi
sols podia somriure,
vaig triar les paraules
més senzilles, per dir-me
com passaven levíssims
ors de sol damunt l'heura
del jardí dels cinc arbres.
Era groc breu de posta,
a l'hivern, mentre queien
els últims dits de l'aigua
serpentina, d'alts núvols,
i l'estrany temps m'entrava
en presons de silenci.

Autor: Salvador Espriu i Castelló
Pàgina: 196
Indret: Casa Fuster (La Vila de Gràcia, Gràcia) (Barcelona)

Diseuse

 

Només hi ha nit i l'aspre

trot d'un cavall que ronda

i s'apropa a esborrar-vos

d'aquest record estèril.

Entretant us imposo

rítmics mots que combino

a l'atzar d'un ofici

sense repòs. Ai, públic

i alhora l'espectacle

monòton, i el teu pare

de nas camús, i mares

tan damnades i cegues!

I patiu a cadires

que són coixes i us claven

tot de llistons i estelles.

O a les mans que us enlairen

a l'últim crit, quan l'euga

arriba i se us emporta,

ara l'un, ara l'altre,

pel fred dels passadissos.

Autor: Salvador Espriu i Castelló
Pàgina: 248
Indret: Casa natal de Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners)

Després dels arbres

 

Quan ja no pugui perdre'm

més en la neu i vegi

llums i cel de sortida

damunt l'esglai dels boscos,

sentiré la fatiga

del caminant pel somni

de la font i la casa,

benigna olor de terra

i pa llescat a taula.

Aleshores, ben lliure

d'espera i de temença,

m'adormiré per sempre,

escoltant cops d'aixades

molt lentes als camps amples,

remor de vespre als pàmpols.