Nadales i poemes

Ajuntament - 1994 - Sant Antoni de Vilamajor

Autor: Francesc Bardera i Massó
Indret: Castanyer gros de can Cuc (Cànoves i Samalús)

El castanyer gros


És un arbre de ma terra

per poca gent conegut,

clavat enmig de la serra

en un racó espès i brut,

té al davant, a la carena,

Palestrins, dret i sorrut,

l'Àliga sobre l'esquena,

per llit, la Baga d'en Cuc

on el torrent li fa ofrena

de l'aigua que allí recull,

a dalt, la Calma serena

i la majestat del Sui.

 

És un arbre centenari

potser té més de tres-cents anys

el tronc, com un santuari,

sembla bastit per estranys,

a la soca foradada

set homes hi poden entrar

i en la fosca nit gelada

és refugi del senglar,

ses branques pugen altives

volen assolir el cel blau,

com si fossin torres vives

o els pals d'una bella nau.

 

És un arbre que, en silenci,

hom s'atura a contemplar,

no hi ha ningú que no pensi

el que ens podria contar,

la vida, afanys i suors

de gent noble i menestral,

de gent de bosc, de pastors

i de bandits de camí ral.

Ell si que coneix la història

de la Pàtria en tot moment,

que ha viscut dies de glòria

i també de sofriment.

 

És un arbre que, amb fermesa,

s'ha enfrontat al temporal

és símbol de fortalesa,

i com el poble, immortal,

que malgrat les envestides

ningú mai ha enderrocat,

i en un esforç sense mides

cultura i seny ha servat.

Cal que prenguem per model

l'empenta d'aquest gegant,

hem de treballar amb anhel

no ens aturem, endavant!

Autor: Francesc Bardera i Massó
Indret: Mirador de la Serra de Pàndols (Gandesa)

In memoriam

 

Dalt de la Serra de Pàndols

hem bastit un monument

on lluitàrem els dos bàndols

amb molt aferrissament.

Fou una cota famosa

en els annals de la guerra,

regada amb sang generosa

enmig d'una gran desferra.

 

Les bombes queien a tones,

i, aguantant estoicament

soldats, que vol dir persones,

a sota d'aquell infern

des de l'alba a la foscor,

coberts de foc i metralla;

i els silencis de la por

en nits plenes de basarda.

 

Als cinquanta anys de distància

nosaltres volem preguntar,

quina absurda circumstància

va fer a tanta gent matar?

Per què sorgiren els odis?

Per què cridaren les lleves

desfent joventut i somnis?

I, què se'n treu de les guerres?

 

A través del monument

i en memòria dels difunts,

els biberons supervivents

com una sola veu, tots junts,

fem clam la nostra proclama,

el nostre desig, ben clar,

que s'estén com una flama:

"Que mai més torni a passar!"

Autor: Francesc Bardera i Massó
Indret: La Força (Sant Pere de Vilamajor)

La Força


A Vilamajor, a Sant Pere,

s'alça dret el campanar,

mirant de cara al Montnegre,

com si volgués veure el mar,

o la Perxa del l'Astor

dintre del terme de Gualba,

on Cap d'Estopes fou mort

assassinat per sa guàrdia.

 

Fou la torre d'homenatge

de l'antic castell comtal,

la Força, i el seu veïnatge

marquen el seu historial;

els assalts de la morisca,

la resistència tenaç,

les lluites a mort o vida

del poble valent i audaç.

 

Afanys, somnis i misteris

de cavallers medievals,

odi, traïcions, captiveris

i de catalans com cal.

Tenen més de deu centúries

les nobles pedres silents,

testimonis impassibles

del passat i del present.

 

Campanes té, ja fa segles

que, orgullosa, fa sonar,

segueix servint al seu poble

res la pot enderrocar,

ha tocat sempre les hores,

a foc, alertant a la gent,

a morts, amb un gran respecte,

i ha tocat a sometent.

 

Que les dotze campanades

d'aquesta nit de Nadal,

ressonin per les contrades

pregonant de nou la Pau.