López Editor - 1886 - Barcelona
Lo rellotger
Temps passat d'alegre història,
conhort dolç de la memòria:
¿Què et vas fer?
Goig de pau tan ben sentida,
ja no alegraràs ma vida
plascenter.
Lo record servo, com prenda,
de l'enjoiellada tenda,
del tresor,
gran per mi, d'acer i plata;
de la xica escaparata
plena d'or.
Amb amor recordo encara
los, de qui jo em creguí pare,
sers vivents;
sers vivents, perquè vivien,
quan de mi vida rebien,
per moments.
Cent remors a la vegada,
dins llur closca cisellada
de cristall,
com un sol, movent-se a l'hora,
eren veu alentadora
pel treball.
Bell eixam d'abelles riques
amb esmalts fetes boniques,
d'or i argent;
quants cops fóreu la dolcesa,
lo consol de ma tristesa
d'un moment.
Quan, del pèndol, la pausada,
lenta marxa acompassada
veia jo,
¡com me convidava a glòries,
com me duia les memòries
del temps bo!
Amb quant dolça senzillesa
tinguí jo per gran saviesa
lo lograr
veure, en lo menut rodatge,
lo que feia l'engranatge
deturar.