DM/Blau (Barcelona), 2004
A Margalida
Vas marxar no sé on
ni les cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.
No sé on ets Margalida
però el cant si t'arriba
pren-lo com un bes
crida el nom del teu amant
bandera negre al cor.
I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.
No sé on ets Margalida...
I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars, i boscos
i que sigui el seu nom
com l'ombra fidel
que es nostra a tothora.
No sé on ets Margalida
però el cant si t'arriba
pren-lo com un bes
crida el nom del teu amant
bandera negre al cor.