L'estil romànic llombard a Andorra presenta exemplars molt notables. És el romànic del segle XII i és coetani de la construcció de la catedral de La Seu d'Urgell, que és un exemplar notabilíssim d'aquest estil. En el segon terç d'aquest segle es produí la donació del comte d'Urgell al bisbe de les seves possessions a la vall (1133). És un estil portat per forasters que els naturals adoptaren amb gran facilitat. La construcció és més funcional, més lleugera, i l'ornamentació molt senzilla. Els campanars són més airejats. Tenen, en determinats pisos, les finestres dividides en dues parts, separades per columnetes o mainells, anomenades finestres coronelles. La pedra és treballada per formar el que s'anomenen bandes llombardes, ornament aplicat als frisos dels campanars com als absis. De vegades utilitzaren pintures. Aquest estil fou utilitzat en moltes valls pirinenques.

[...]

No consta enlloc que a Andorra s'hagi construït mai cap església gòtica. Els detalls gòtics que es poden veure, en algun lloc, són afegits. En queden alguns exemplars de pòrtics i portals d'església. Les creus de terme de les valls són gòtiques.

[...]

Sant Esteve d'Andorra la Vella ha estat restaurada, en dues tongades. La primera, el 1940, segons projecte de Puig i Cadafalch; la segona, el 1962-63, per donar a l'església un pla basilical. Les vidrieres són obra de l'abadia benedictina de Fleury, a França. Aquesta basílica ha conservat el que podia conservar: el campanar i l'absis llombard, el més gran d'Andorra. El senyor Brugal, arquitecte, ha dirigit les obres. Mossèn Lluís Pujol, arxiprest de les valls, ha dotat la seva parròquia, amb l'ajuda del veïnatge i de les autoritats, de dues obres importants: l'ermita de Sant Andreu i l'església basílica de Sant Esteve.