Edicions del Mall (Barcelona), 1986
Fins el riu s'ha perdut, a Riella.
Tot és, allà, absència de llot i canya.
Petits núvols, de nit,
s'emporten, lluny, la pluja.
Les pedres, al sol, han perdut
la cara rodona i tornen, rompudes,
a ser muralla d'arestes.
Cançó de la marihuana
Un brotet de moraduix
tinc amiga per a daus;
un brotet de moraduix...
morir vull, que no oblida-us.
Un lluquet de romaní
tinc noieta per a tu,
un lluquet de romaní
perquè et flairi la virtut.
Un ramet d'espígol
vell tinc senyora per a vós,
un ramet d'espígol vell
per l'escot tan generós.
Un pomet de julivert
tinc donzella si el voleu,
un pomet de julivert
perquè embaumi el vostre peu.
Un paquet de marihuana
gogó-girl tinc per si el vols,
un paquet de marihuana
perquè ballis per mi sol.
Cançó de la mare
La mare sempre em deia:
—Ai, nen, quan siguis gran
la lluna que em demanes
és lluna que tindràs.
Ara que ja sóc home,
ara que ja sóc gran,
ai!, he perdut la mare,
oh!, la lluna he guanyat.
Mes, la lluna que miro
damunt la meva mà
fa cara de satèl·lit
bastant artificial.
Ara que ja sóc home,
ara que ja sóc gran,
no tinc mare ni lluna;
qui ha parat el parany?
Cançó de l'amor
Ai, amic, mon amat feliç!
ai, amat, mon amat i amic,
Qui m'estimarà aquesta nit
si sola pasturo en el llit?
Soleta, soleta no puc
aturar la set del meu riu;
soleta, soleta no puc:
em manca stick o em sobra niu.
Ai, amic, mon amat armat;
ai amic, de llances tan ric.
Jo morint-me d'enyor estic;
tu, tan lluny, record m'has complit?