Consell Valencià de Cultura (València), 1997
Record
És una fotografia que s'ha fet vella
sense un motiu aparent. Allí estem totes,
petites, i nogensmenys ¡tan velles com som!
Retinc els noms i els rostres i la falsa història
que cascuna contava de la seua llar.
El temps és groc i aquest retrat. La sang és groga
també, quan s'envelleix sense un motiu aparent.
Però, aleshores, no sabíem encara
res de tot això i, certament, formàvem
un bell grup de nines a punt de retratar-nos.
Retornar al temps d'ahir
Plou al carrer. Per la sang també plou
l'aigua de la tardor amarant els records.
Dies de pluja i sol. Dies de vent,
de ponent o de llevant (i els anys com passen).
Si pogués agranar la pols del temps!
Palmes i canyes i el cordell d'espart; les mans
del granerer són totes moviment.
I nits i jorns i el passat soterrat, I res...
Al carreró, borumballes de jocs.
De crits! I el plor d'un xiquet que es pega un bac...
i em criden a dinar pel finestral obert.
Joc d'escacs
Blanc i negre,
negre i blanc,
joc d'escacs.
La vida és
un gran taulell,
on els peons
volem ser reis;
cavalls, orfils,
i tots els rocs
són enemics...
...............
De sobte un jorn
al més amunt
una veu diu:
«escac i mat»!
(i cessa el joc)