Obres completes I

Tres suites

Edicions 62 - 1965 - Barcelona

Autor: Carles Riba i Bracons
Indret: Fundació Apel·les Fenosa (El Vendrell)

Figurina d'argila

Per a Apel·les Fenosa

Dolça forma, que una esperança
violenta ha pres als destins;
mica pura de terra, dins
un buit de la llum dibuixant-se

la seva solitud (amor!):
atònit un record et mira
des del temps massa ple, que gira
entorn del teu fràgil llangor.

Ja més simple, com t'hi podries
reconèixer? Tu no canvies,
dura als somnis com a la mà.

No comprenem què et pot armar
amb un tan innocent imperi;
però és nostre, tot el misteri.

Autor: Carles Riba i Bracons
Indret: Davant les tombes (Vimbodí i Poblet)

Epitafi per una tomba reial

Puny poderós, saviesa, ull ple de Ciutat no bastida

jeuen aquí. Són pols? Són el futur que tu ets.

27 de novembre de 1948

Autor: Carles Riba i Bracons
Indret: Casa de Clementina Arderiu i Carles Riba (El Putxet i el Farró) (Barcelona)

32

 

Tu apareixes. No la roja meravella

que per damunt ma galta fa un súbit llengoteig,

no el tremolor que ajup l'envanida parpella

i la paraula forta esderna en balbuceig,

 

són, oh Amor d'amors, l'essència del miracle

que, en seure prop de tu i oir-te, en mi es difon.

Oh, sabessis! dels pensaments, quin dolç sotrac la

turba perplexa ordena darrera el mur del front!

 

Així a l'assemblea dels ciutadans el guia

fiat obre les ales del seu discurs serè,

i d'home a home passa una ardent correntia

i alcen tots junts els braços amb un igual voler.

Autor: Clementina Arderiu i Voltas
Indret: Casa de Clementina Arderiu i Carles Riba (El Putxet i el Farró) (Barcelona)

Invocació als poetes

 

Josep Carner, Blai, Rosselló,

Salvador Espriu per valedor,

potser algun altre...

doneu-me un toc en el meu vers,

poseu-hi foc i un dring divers

de com solia.

 

Darrerament, quan he cantat,

un vent molt àcid m'ha rondat

ben a la vora

i m'ha dreçat tot el cabell

mentre els meus ulls veien vermell:

la boca en cendra.

 

Ara no vull sinó fugir

que ja pressento aquell coixí

on he d'asseure'm!

Vull caminar, vull admirar,

que el món és ple i un Déu hi ha.

Que pugui valdre'm!

 

L'esquena dreta i tant-se-val:

vull la vellor passar per alt.

Tot el que em resta

ho posaré dins un farcell

petit; només el record d'ell

al bastó em pesi.

 

És folla, riu, dirà la gent.

I tu estaràs, Carles, content,

que així em volies.

Demano un toc, demano un dring,

només pensant en tu ja els tinc:

ja sóc una altra.

 

Taral·lejant i follejant

donaré encara mes d'un cant

al sol i a l'alba.

El meu poeta m'ha valgut,

que no per sempre l'he perdut,

que el tinc a l'ànima.

Autor: Carles Riba i Bracons
Indret: Tomba de Pompeu Fabra (Prada)

Elegia IX (fragment)

 

Per a Pompeu Fabra

 

El que fou necessari i bastava, és que uns homes sentissin

com no hi ha fast més dolç que ésser i gustar-se un mateix;

simplement, subtilment, sabessin com no hi ha inútil

cap esperit, si creix lliure en la seva virtut;

que per poder esdevenir el que volien llurs déus, en la forma

viva del que eren ja des de l'arrel de llurs morts,

consentissin a fer-se, ells diversos! iguals en les armes,

persuadits per la llei, ells que es dictaven les lleis,

i a la força més forta que estreny o que inunda, oposessin

la raó que es coneix i l'escomesa viril.

Homes que van mesurar i acomplir accions més que humanes

per merèixer l'orgull d'ésser i de dir-vos humans,

jo em reconec entre els fills de les vostres sembres il·lustres:

sé que no fórem fets per a un destí bestial.