Edicions 62 - 1984 - Barcelona
El castell, per la seva banda, té gairebé vuit-cents metres de llarg: els arqueòlegs hi distingeixen els diversos estrats de l'obra –ibèric, romà, àrab, etc.–, però les muralles i les torres que resisteixen amb major energia són les de la Baixa Edat Mitjana i fins i tot de temps més moderns. Vist des de lluny, el castell de Sagunt és dels imponents i egregis del país. Situats en qualsevol de les seves places podem contemplar l'estupenda i variada gràcia d'un extens paisatge: les muntanyes pròximes, les valls fèrtils, la planícia d'horta i de taronger, el Mediterrani, València en la llunyania, i el poble acollit a la seva ombra.
Guardamar i la mar. El poble estava, abans, sobre el promontori que ara el cenyeix: al capdamunt, junt al castell. El terratrèmol de 1829 el va destruir, i el veïnat, temorenc, volgué traslladar-se al pla, que semblava més segur. Allí es construïren carrers amples i cases baixes, perquè el perill fos menor en qualsevol pròxima i probable sotragada. Al principi, Guardamar no tingué sort en el canvi. Les dunes del litoral l'envaïren, i va estar a punt de desaparèixer. Se soluciona la cosa fixant la sorra amb arbres, i avui existeix una densa faixa de pins, d'uns 16 quilòmetres de llargària, que, al mateix temps que aplaca el recel dels nadius, dota el lloc d'una nova alegria. 4.000 habitants viuen a Guardamar, entre la platja dominada ja, agradable, i el camp fèrtil.