Editorial Selecta - 1985 - Barcelona
Devia ésser al començ d'aquesta etapa que, un estiu, ell i jo ens trobàrem casualment, a Banyoles, a la mateixa dispesa on anava jo a parar. Hi estiguérem quinze dies junts; i, acompanyant-lo jo cada tarda al camp, on anava ell a prendre notes, fou quan amb gran sorpresa meva, vaig descobrir aquell estrany procediment a què ara mateix em referia. Un cop a lloc triava el punt de mira i el moment lumínic; contemplava una estoneta, molt callat, el panorama; s'asseia, armava la paleta, es posava a pintar; i quan s'aixecava, donant per finida la tasca, no havia fixat a la tauleta sinó tres o quatre faixes horitzontals: la del color i to generals del cel, les corresponents als últims termes de terra, la del primer, i... prou: plegava la capsa i... cap a casa o a passeig.
Tot intrigat, vaig dir-li el primer dia:
—Ai, ai! i què en fareu, d'això?
—Un quadro.
—¿Sense muntanyes, sense arbres ni cases, ni res més del paisatge que tenim a la vista tan remaco ?
—De muntanyes, d'arbres i cases, ja me'n sé dibuixar jo a gust meu: el que em calia, que era només fixar aquí el que es variable i fugitiu, to i claror, ara ja ho tinc.
—Però i l'assumpte?
—Jo me l'empesco: el vull ben meu.