Edicions del Mall (Barcelona), 1986
Sant Antoni de Portmany
El mar aquietat amb la terra s'alia
i accessible s'ofrena, i amistós.
Penetra amb un port clàssic entre els camps,
on la brisa divaga i omple tot just les veles.
Ací, a Portmany, es tanca tot el goig
del mar adolescent i capisser,
que els seus espills més allisats brunyeix
per a la vila breu i les serres pinoses.
A tot somriu avui l'aigua innocent;
amb les roques i platges amorós es refrega,
amb l'estol de penyals i d'illots que allà lluny
aixequen un prestigi mitològic.
En un mar tot de calmes i reflexos
el cel recerca blaus, que, pròdigs, dilapida.
Santa Eulària del Riu
Quina pau! Un graó només cap aquest cel
que les muntanyes frega cristal·lí,
i ja puja un silenci camperol
a acaronar l'església en un vol fràgil.
Veus disperses, esquelles que apaivaguen,
fluents fils d'aigua per camí de roques
ens arriben tan sols, amb un trinat proper
i unes ales, anhel rabent d'espai.
Des d'ací, allò que ansies, la bellesa,
se t'ofereix estesa i dilatada.
Un bosc espès que puig a vall rellisca.
De verd i d'ocre el camp és escacat.
L'horta s'acaba allí i el mar comença.
Blanc damunt blau, escumes, nau alada.