Óssa Major

Poesia completa

Omicron - 2009 - Barcelona

Autor: Olga Xirinacs i Díaz
Indret: Can Xercavins (Rubí)

Meditació per al pas de maig a juny

 

«Oh, quantes vegades quines belles coses

m'ha dit Galatea! Vents, porteu-ne un bri

a les orelles dels déus!»

 

Virgili, Bucòliques, llibre III

 

Entrem al juny, em dius, i no t'escolto,

perquè amb les mans sobre el paper, dolgudes,

penso en aquells estius adolescents

i en aquest juny que, tot venint, m'aparta

dels camps d'un blat que fou segat per sempre;

dels vells camins entre les vinyes,

del silenci del vespre als turons,

quan cel i terra érem tot u.

 

No hi ha arcàngels benèvols; les imatges

fugen d'un cel distant

i ara la meva terra ja és una altra.

Si et miro, aquest silenci dels teus ulls

em torna el plor de les acàcies,

l'aigua de la tempesta i els coixins de seda,

el llamp arborescent, la música nocturna,

els quaderns amagats, i l'elegia

pels nostres cossos breus, abandonats

en qualsevol paisatge incandescent.

 

Arriba juny i trobarem que és bell

perquè ets la meva terra i el meu blat

i el desfici nocturn, i el vi i la mel.

Queda, al fons del retrat, la perspectiva

d'un altre juny aeri, sense pes,

ombra d'un paradís evanescent.

Autor: Olga Xirinacs i Díaz
Indret: Pretori. Dins de la sala museu (Tarragona)

Sarcòfag d'Hipòlit

 

Dedicat a Manolo Álvarez Icart, que el va trobar

 

El dia que van treure el sarcòfag

era un dia com avui,

li corrien les ones a repèl,

polvoritzades, a l'aigua.

De mort no en duia cap

i tota la inquietud

era gravada al marbre.

 

Arrencat de tentacles vigilants,

eixí del seu llit verd bavós dels besos

d'ocultes criatures de rocam.

 

Ara, al museu, no sabem ben bé

si ens recorda la mort

o ens retorna la mar.

Autor: Olga Xirinacs i Díaz
Indret: Centcelles (Constantí)

El Geni de la Tardor

 

Mosaic de Centcelles

 

Entre vinya i pastures

de sempre magres i esforçades,

poca pluja i les pedres

que ens conformen la terra,

així i tot, hem tingut

els vins de bon tastar.

Els dies de verema, a punt de fosca,

s'acostaven pastors i pagerols

per fer esclatar la sang amb el peu nu.

 

Era tot just llavors, la cella espessa

i a les mans els gotims,

que el Geni de la Tardor feia l'entrada;

se'ls acostava amb el raïm més bell

i enmig del cercle ritual

repartia, solemne, un gra a la boca

dels fidels de la vinya.