Conselleria de Cultura - 2000 - Palma
Poema de dimecres
Tot ho podrem deixar per copsar-te un somriure,
aquest somriure obert de quan n'hi ha poca feina
i pots prendre't el temps per això, per somriure,
els dimarts que no toquen en directe
i els clients van de pas cercant només les pauses
o aquest rastre tranquil que sempre deixa el jazz,
o aquest sexe encobert de bossanoves
que reviuran després, en qualsevol moment
a un frec íntim de casa, de nit i tocadiscos.
Tu t'ho veus i somrius, quieta, recolzada
sobre un pòster de l'Ellington amb els braços creuats
i una cervesa a mitges amagada a la barra
-i mentrestant vas apartant discreta
a tots aquells que un dia voldríem bossanoves
deixant-nos caure al dins de tots els teus dimarts-