El Centre de Lectura

Quan pugem l'ampla escala d'alabastre
que presideix el bust d'un gran patrici,
cal deixar rere nostre el feixuc rastre
dels enfarfolls humans. És com l'inici

d'un viu desig de llum, que ens agermana
pels viaranys de l'art i la cultura.
Un silenci fecund, ara, ens demana
el llibre venerat i a figura

del bondadós Manel, que –com rosari-
sempre duia, a la mà, Claus de l'armari,
on el text recercat mai no hi mancava.

Lloc d'estudi i d'esplai. L'obrer senzill
té sempre al seu davant el noble espill
d'aquells que et van ungir d'ínclita saba!

Plaça del Mercadal
Oh cor de la ciutat! Ara reposes
del desfici d’abans. El pagesam
que omplia de verdor tes grises lloses
i els mercaders: tots han plegat el ram.

Et veig com enyorant aquella gent
que del teu esplendor fàcil s’oblida;
i em sembles encongida, mig tement
de veure’t menyspreada i arraulida.

Encara tens neguits escadussers
i uns porxos –bell asil dels forasters-
per on, de tant en tant s’hi dóna un volt.
Vella, t’han jubilat i vius tranquil·la.

I els daurats murs de Casa de la Vila
són com un refrigeri pel teu dol.