Torrell de Reus (Barcelona), 1954
El Centre de Lectura
Quan pugem l'ampla escala d'alabastre
que presideix el bust d'un gran patrici,
cal deixar rere nostre el feixuc rastre
dels enfarfolls humans. És com l'inici
d'un viu desig de llum, que ens agermana
pels viaranys de l'art i la cultura.
Un silenci fecund, ara, ens demana
el llibre venerat i a figura
del bondadós Manel, que –com rosari-
sempre duia, a la mà, Claus de l'armari,
on el text recercat mai no hi mancava.
Lloc d'estudi i d'esplai. L'obrer senzill
té sempre al seu davant el noble espill
d'aquells que et van ungir d'ínclita saba!
Plaça del Mercadal
Oh cor de la ciutat! Ara reposes
del desfici d’abans. El pagesam
que omplia de verdor tes grises lloses
i els mercaders: tots han plegat el ram.
Et veig com enyorant aquella gent
que del teu esplendor fàcil s’oblida;
i em sembles encongida, mig tement
de veure’t menyspreada i arraulida.
Encara tens neguits escadussers
i uns porxos –bell asil dels forasters-
per on, de tant en tant s’hi dóna un volt.
Vella, t’han jubilat i vius tranquil·la.
I els daurats murs de Casa de la Vila
són com un refrigeri pel teu dol.
El campanar (Fragment)
Veieu aquell gegant, bell i fornit
que sembla que festegi l'estelada
i vetlli la ciutat, a fosca nit,
com un pare gelós de sa fillada?
És l'ardit campanar que, de petit,
veia enfilar en l'atzur, amb la mirada
abrandant-se d'espai i d'infinit,
d'anhels de volar amb ell, fent escalada
pels núvols atropats. El seu perfil
el portem tots clavat a la retina.
Mireu-lo quin goig fa! Cap tan gentil
somriu damunt la plana esmaragdina.
Valent com és, no tem mai les ventades
ni la pluja rabent ni el fred cruel;
i aixeca, endalt, la testa, on rep besades
del sol, la lluna i la blavor del cel.
Plaça del Prim
Rodona gairebé, molt falaguera
i exuberant de vida i de color.
Ací, tot passejant, la gent espera
el diari o l'amic conversador.
En un esclat d'orgull, al seu bell mig,
el monument d'En Prim hi fou bastit.
D'aquest dinàmic lloc –veus i trepig–
l'invicte general s'ha ensenyorit.
El seu flanc emporxat esdevé llotja
o cenacle jocós. També s'hi sotja
el tripijoc de preus que a algú capfica.
Però la majestat d'aquesta plaça
no s'immuta per res. El temps que passa
li dóna nous delits, la fa més rica.