Edicions 62 - 1998 - Barcelona
A la plaça
Hi ha un cafè a la cantonada
acabat en un mirall
que emmiralla mitja plaça,
mitja plaça del Raspall.
L'última cançó gitana
i una alba de cap-per-vall
de festa han vestit la plaça:
no et conec, plaça Raspall!
L'avi encén el caliquenyo,
la sota mata el cavall,
passa un núvol, saps què penso?
M'has ben mort, plaça Raspall!
Visca la Festa Major
A la placeta Raspall
la lluna comença el ball.
El carrer Tagamanent
s'anima amb un cop de vent.
Dalt de la plaça a mà dreta
passa l'ombra del Profeta.
Si véns pel carrer Samsó
ja veuràs que tinc raó.
Te'n vas pel carrer Tordera
a l'alba, mirant enrere.
DOS (fragment)
VINT-I-DOS D'OCTUBRE DIMECRES, DOS D'UNA DEL MIGDIA, A LA PLAÇA
El nen
passeja
un gos.
La bicicleta
passeja
un nen.
La plaça
s'atura
al sol
i mitja
dotzena
de mares,
sis ties,
tres pares,
quatre àvies
i algun
dels avis
fan com
raïms
en punts
distints
de la
placeta,
a prop
dels bancs,
arran
de font,
voltant
un tronc,
i molta
quitxalla
es mou
i es belluga
per tot.
Els bars
encara
són buits,
el sol
eixuga
les penes,
passa una
lenta
figura,
un home
d'aram,
forjat,
hieràtic
i viu,
com si
el déu
Mercuri
s'hagués
fet gran
en un
exili
difícil
però
no tant
que li
privés
fer tot
el seu
paper,
tal era
la seua
bellesa.