Edició privada (Barcelona), 1991
A la plaça del Nord
Puresa de la Plaça del Nord
perfumada amb els nards i les roses
dels jardins del voltant. Dintre el cor
tinc la nua abrivada de coses
nascudes a l'escalf del teu or.
Del teu or que daurava les lloses
i em colrava les fibres del cor
i lligava, a l'esguard, vols d'aloses.
Carrer de Sant Alonso
(Record de la Ciutat de Mallorca)
Carrer de Sant Alonso,
un dolç record em duu
a enyorar el teu silenci,
i, amb el pensament nu
de les coses balderes,
camino amb pas segur
pels espais il·lusoris
a retrobar-me amb tu.
No he pogut deseixir-me
de la teva claror.
Porto la ressonància
d'aquells "Ja vinc, Senyor".
I l'ànima aturada
per la teva cançó.
La meva barca
A Pau i Dolors Alcover, amb el record inesborrable d'una estada a
la seva llar.
Sobre les aigües blaves
el sol passa a ponent.
La galeria és clara
com una estrella oberta.
Sento que en mi penetra
la calma de la tarda,
i visc la meravella,
intacta, del silenci.
Les onades esquerden
miralls de sol, i encara
pel cristall de la mar
llisquen les barques
amb les veles esteses.
Pressento cants d'ocell
a les branques més altes.
Ja no podria
abellir-me res més,
i quedo immòbil,
corpresa per la mar.
* * *
Damunt el bressoleig
de l'onada imprecisa,
la meva barca arriba
gràvida de records.
La conec entre mil,
aquesta barca meva,
veler del pensament.
Només amb ella
puc fugir a terres llunyes
i sadollar-me
amb l'or del seu botí.
* * *
Com et brillen els pals
humits amb el salobre
d'altra platja germana!
De la vela més ampla
ve per l'aire del cor
l'ona de veus amigues.
* * *
Avui pararem taula
amb estovalles blanques
de brodats mallorquins.
Traurem vaixella amb
flors
i vidres fràgils
amb ocells
de colors roig i negre.
* * *
Aquest sol que es dilata
em confina els espais i me'ls
omple d'una viva presència.
Novembre de 1953
A la Mare de Déu de Formentor
(Oració d'espera)
Quina enyorança de Vós
d'ençà que us tinc en essència!
Tota la benevolència
de la vida i les clarors
s'han fos amb la vostra llum,
i altre goig no em desespera:
avanço per la drecera
que marca el vostre perfum.
Vaig a Vós pel gran camí,
bategant, de les estrelles;
no hi ha noses ni clivelles
que me'n puguin fer desdir.
Obro la mirada al mar
i em revé la coratgia.
Sou tot el foc que incendia
l'aurora del nostre far.
No deixeu en abandó
l'ànsia de presència viva.
No vulgueu fer-vos esquiva,
oh Verge de Formentor!