Poemes de Penyamar

Lletres valencianes - 1949 - València

Autor: Maria Ibars i Ibars
Indret: IES Maria Ibars (Dénia)

Cançoneta del Montgó

 

El Montgó

té un gipó

on s'amaguen

els estrels

en ser de dia.

 

Jo vullguera

que es perdera

el gipó

del Montgó

i que els estrels

feren via.

Autor: Maria Ibars i Ibars
Indret: IES Maria Ibars (Dénia)

Un bon amic

 

El Montgó és bon amic,

l'amic cordial

del naixcut vora d'ell

que ama el tossal.

 

***

 

Rient s'espavila

a les primers llums de l'albada

i ens mira seré

amb cara fresca per la rosada.

La llum l'esvaeix, li xucla els ulls

migdiada feta.

Com a tothom la calma l'obliga

a fer becadeta.

A hores de capvespre,

en l'orgia dels focs de ponent,

la ciutat per ell acaronada,

riu galanament.

 

***

 

El Montgó és bon amic,

l'amic lleial

de qui al cor porta amor

al seu tossal.

Autor: Maria Ibars i Ibars
Indret: Port (Dénia)

Constatació

 

A Dénia m'agrada viure

vora mar, sens dany ni risc;

sentir les flairoses brises

alleujant el sol d'estiu;

gojar les nits estrelades

-diamants en fosc safir-:

d'entre cormulls de maragdes

sostraure el més dolç raïm,

rebre ruixades d'Història

dels indrets més en oblit;

de la hidalga ciutat clara,

l'alta amor que al cor reviu...

...I de l'amatent Montgó,

el perenne i franc somrís.

Autor: Maria Ibars i Ibars
Indret: Aigua Dolç (Dénia)

L'Aiguadolç

 

Bell Aiguadolç -aigua dolça-,

vols dir-me qui t'ha encantat?

És la bellesa d'Orient

o la blavor de la mar?

 

Fonteta que al sòl aflores

com diamant,

com el fruit que en la flor mostra

una goteta de mel.

Eres dolça entre la sal

que et deixa

la mar brava que es retira

en les calmes de gener;

eres flameta votiva

que pren foc del sol naixent.

Captiva nereida eres

del tossal,

que sospira

amb llagrimetes d'estrels.

La teua lluor tan clara

et fa semblant, per miracle,

a un gran lliri de plata.

I la mar, per encensar-te,

et llença pulveritzada,

rutilant,

l'escuma del seu onatge.

Aiguadolç, fonteta amiga,

voreta del toll salat,

vols dir-me qui t'ha posat?

Autor: Maria Ibars i Ibars
Indret: Torre del Gerro (Dénia)

La Torre del Gerro

 

Qui recorda en vore-la

que fón bastiment de guerra,

defensa de la ciutat

i quarter per a atacar-la?

 

Qui creurà vore les piques

i bombardes que guardava?

 

Qui oir pel Rei En Jaume

a En Carroç quan la retava?

 

Avui, de romanticisme,

és que ens ompli la mirada.

 

..............................................

 

Esvelt gerro que t'aixeques

del tossal en la rostària

enlairant al vent un ram

de fets que la Història guarda.

 

El passat reviu en tu,

el temps, d'ahir, per tu parla.

I si dorms embadalit

entre cel de llum tan clara

 

i una mar sempre blavosa

que de dia i nit te canta,

et nimba un hàlit de glòria,

t'envo1ten flairors de fama.

 

Tots els llors que t'exornaven

van anar caient a terra

reproduint-se en l'encant

de remorosa pinada

que les vessants t'encatifa

i ton bell perfil exalta.