Comú d'Andorra la Vella - 1981 - Principat d'Andorra
Tardor a Andorra
Clarobscur.
La tardor arriba, guarnida d'or fi
i el sol il.lumina la campanya umbrosa.
Surt una floreta en qualsevol camí
i desconhortada es colltorç la rosa.
Passen les libèl.lules en grans processons
-regiments de l 'aire cap allà al migdia-,
s'escola el Valira i escumant cançons
sota les crisàlides d'àuria pedreria.
S 'omple d'harmonia la lírica Vall.
Tot riu i tot canta dins la conca encesa;
els camps llagrimosos, d'irisat cristall,
de trèmul eròtic i tènue peresa.
I la llum es bolca cap a Meritxell
amb rampells grisosos de tota vesprada.
Tip d'herba brumosa salteja el vedell
lluent com el marbre... , la boca rosada.
A la verge de Meritxell
D’herbes tendres i oloroses,
de les que es crien pel bosc,
amarades de rosada
i del cant dels rossinyols;
de violetes senzilles,
que és la flor dels meus amors;
de romaní, farigola
i bella menta d’olor;
de grandalles i roselles
i altres dotzenes de flors,
que, del món, són meravella,
pels seus perfums i colors...
Jo voldria, Verge Santa,
oferir-vos en un pom
que a l’ensems, fos presentalla
de la meva ànima i cor.
Que d’aquest ramell que us parlo
encès de llum del bon sol
i, lleuger com l’oreneta
que gentil aixeca el vol,
els sers elevats i els àngels
li fessin guàrdia d’honor,
conduint-lo a vostres braços,
com si fos un gran tresor.