Asociación de Estudios Reusenses - 1970 - Reus
Plaça d'Hèrcules
Comença el joc abans d'entrar al col·legi.
"Bòlit!", "Bòlit!"... La gresca va en augment.
Correm d'un arbre a l'altre com el vent.
Algú juga amb la font, ni que ens rabegi.
De sobte: on sou, companys...? M'heu deixat sol.
No veig la font, l'arbreda ni els pedrissos.
L'estàtua i jo ens mostrem enyoradissos,
voltats de reixes i bleïts pel sol.
Potser l'esguard enlluernat no hi lluca?
O és que el goig fonedís juga a la cluca,
i enmig del joc el tornaré a trobar?
Oh plaça, dels infants enamorada,
darrera de quin somni està amagada
la infància meva, que la busco en va?
TEATRE FORTUNY
Sota aquests porxos —que han sentit debatre
cada dilluns les xifres del mercat—,
devers l'escalinata del teatre
amb lluïment desfila la ciutat.
Harmoniosa i noble arquitectura.
La platea s'ha omplert de gom a gom.
En aquest gerro sumptuós fulgura
la nostra rosa convertida en pom.
Qui tan sensible —amb una mà tan fina—
el Teatre Fortuny ha construït,
és la ciutat que al món prosaic s'inclina?
Per la bellesa ens mostrarà el delit
la que espera que s'alci la cortina
per lliurar, al món dels somnis, l'esperit.
Institut Pere Mata
Els pavellons, com una fortalesa
dins un tancat d'arbredes i de flors
barregen l'alegria i la tristesa;
un esglai de presó i un bell repòs.
Ací on la llum totes les coses banya
en una altura de serenitat,
l'Institut, entre el mar i la muntanya,
l'ombra recull del seny ennuvolat.
De lluny, oh Reus, contemples la teva obra
tan gran com el teu cor, que sempre sent
la crida del progrés i els planys del pobre.
I el mes pobre de tots, no es el dement?
Tu, famós pel teu seny, estàs content
si, fruit del teu auxili, algú el recobra.
PASSEIG DE MISERICÒRDIA
La passejada no fa perdre alè,
ni als avis vells, si són de bona fusta.
No és molt llarga ni breu: la mida justa
perquè el cor en retorni mes serè.
Dessota els migrats plàtans, són feliços
els menuts: ara enrere, ara en avant.
Poc, al costat dels pares; van jugant;
pleguen boles; assalten els pedrissos.
Sembla que el pensament, com ells, aleni
amb igual ritme, anant d'allà d'ací.
Passa, del lloc d'avui, al primigeni:
"Què va ocórrer, perquè un ignot camí
ara sigui un passeig, que encara meni
al tros que fou d'un tal Pere Cochí?"
L'aigua del templet
Màgic templet amb aigua que murmura.
Mirall on s'enderroca a cada instant
la noble i secular arquitectura:
capitells i columnes, tremolant.
També la pau monàstica vacil·la
quan es contempla en l'aigua d'aquest món.
Per retrobar una joia més tranquil·la
el cistercenc medita, amb la mà al front.