Poemes

E. Ragazol Editor - 1945 - París

Autor: Alexandre Plana i Santaló
Indret: Plaça de l'Església (Prada)

Cançó a la vila de Prades

 

Bon matí, vila de Prades,

bon matí.

El sol toca les teulades

vermelles, color de vi.

Punxava el cant de la merla

el silenci com un tel,

i d'un crit de llum s'esberla

la boira que omplia el cel.

Les finestres mig badades

la joia ha vingut a obrir.

Bon matí, vila de Prades,

bon matí.

Arbres clars de la ribera,

no sentiu

la música cançonera

entre els còdols blancs del riu?

L'aigua de la Tet lliscava

sota l'arcada del pont,

aigua verda i claror blava.

I els meus pensaments, on són?

També llisquen al darrera

del corrent,

arbres clars de la ribera,

amb boires d'enyorament.

Enllà de la serralada

bé hi escau

l'altra plana enlluernada,

com aquesta, del cel blau.

Ai, plana de l'Empordà,

vent i llum de les muntanyes,

no ens afanyes

si som ara en aquest pla,

amb les tanques de xiprer

i prats verds i núvols blancs

i la tremolor que ve

de les fulles deis pollancs.

Sota el buf de les ventades

res més no sabríem dir :

 

Bon matí, vila de Prades,

bon matí.

La plana de l'Empordà

és tocada d'aquest vent,

que du enllà

tonades d'enyorament.

Bon matí, vila de Prades,

bé t'escau

sota el fil de les teulades

despertar-te en el cel blau.

Pels turons de terra ombrosa

que et volten de verd i gris,

pel primer cant de l'alosa

en l'horitzó espurnadís,

per  l'olor de fenc que arriba

dels carros de la tardor,

i el desig de llum que tiba

entre els arbres la claror,

per les aigües regalades

que ens fas beure a mig camí,

bon matí, vila de Prades,

bon matí.

 

Prades, 6 de novembre de 1939

Autor: Alexandre Plana i Santaló
Indret: Castell (Cotlliure)

Diumenge de tardor a Cotlliure

 

Un somriure de festa s'aixeca sobre el mar

i arriba fins al cos ben cepat de la torra.

Regalima la llum per les malles d'un art

que s'eixuga a la sorra.



 

Aquí les cases tenen la fesomia dura

amb uns viuets de blanc i de verd que els hi fan

aclucar les finestres com uns ulls on madura

el blau del cel tibant.

 

Els pals drets de les barques s'inclinen a la una

com un estol de llances envestides pel vent.

Es retallen en l'ombra quan els adorm la lluna

o els crida el sol ixent.


 

Batega en l'aire clar un cop de tramuntana.

Entre els blancalls d'escuma que es fonen en xarbots,

sobre la platja humida la vela de mitjana

s'arrupeix en els bots.

 

Al voltant les muntanyes s'inflen arrodonides

com una vela. Terra de caires retallats,

clapada d'oliveres i vinyes escarides

amb els ceps despullats.

 

Fugint del vent, els núvols han pujat molt enlaire

i en l'aire blau arrelen com les branques d'un soc.

S'encén tota la costa de sol a cada caire,

una ombra a cada roc.

 

Els pescadors que es miren la mar esvalotada,

les mans a les butxaques, s'inclinen com els pals;

a la pell i a la roba duen ben arrapada

l'agror dels sardinals.

 

Avui balla un somriure de festa sobre el mar.

Blancalls d'escuma salten pel blau de les onades,

els seus camins es traven com les malles de l'art

i els cops de les ventades.

 

Cotlliure i el Castell planten cara a la força

de tots els vents i flairen el salobre i l'agrum,

com una barca vella cansada d'anar a l'orsa

del vent i de la llum.