Universitat de les Illes Balears (Palma), 1997
La ciutat (Dalt Vila)
2
Escolta el bramul
de la mar irada,
els crits de les gavines esvalotades,
el murmuri que el vent escampa.
Frueix del port i la badia,
del seu espectacle canviant,
de l'afany bàrbar
i la història repetida
en tantes formes.
Hi ha geranis sobre els cingles,
passions renovades.
La ciutat (Dalt Vila)
1
Puges a la vella ciutat
una tarda d'hivern.
Trobes pocs vianants.
A la teva memòria
s'obre una escletxa.
Res no t'és estrany.
El carrer de la Murada
guarda penyores silenciades
i al baluard de sant Joan
merlets retenen el temps.
Hi ha pedres senyalades
i racons on l'amor torbava.
La ciutat (Dalt Vila)
3
Al baluard de sant Bernat
et frega el rostre
oratge humit i sensual.
El crepuscle resplendeix
enllà del Codolar i els pins.
És l'hora en què els amants
s'arreceren del temperi i els estranys.
Meditatiu contemples altra vegada
la rònega torre de l'Homenatge.
Inoportú passavolant amb radiocasset
et retorna al present convuls del segle.
La ciutat (Dalt Vila)
4
Caminar per vosaltres, veure
la bellesa del món. Amb vosaltres,
amics, fer la xerrada,
confabulats amb l'aigua,
la llum i el silenci astral...
Des del baluard de sant Bernat
escatir la veu que, a cau d'orella, em dicta.
Despertar. Recordar. Recobrar la memòria...
Ser conscient que aquesta realitat
no és feta de paper, com el poema.
Resseguir l'ocult, estret i llarg
carrer de la Soledat.
Compartir els llocs
que estimo
d'aquesta ciutat.
La ciutat (Dalt Vila)
5
Amb els seus cavalls de porpra
la tarda s'aboca al meu voltant.
La mirada intenta
retenir l'evocació de tantes ombres
al carrer de l'Almudaina.
Després davallo per l'antic carrer Major
i tombo per la Portella. Flaire salobre
desprèn el crepuscle silenciós,
un poc dictatorial damunt les llambordes.
Qui serà testimoni del meu passeig
solidari, a més d'aquests carrers
i aquestes places...?
Pujada a la Mola
Havíem transitat carreteres i camins de l'illa,
parant en indrets on homes d'èpoques antigues deixaren
l'empremta de la seva estada.
Ascendíem a la Mola, resseguint topònims que fiten
una parla íntima sobre una terra aspra: el Caló, les Clotades,
torrent dels Arbocers, vénda de l'Església, l'Estufador...
No podria definir aquest silenci vora el torrent d'en
Toni Puig, on tanmateix escolto el clapoteig de la
mar brogint sota les penyes, i el mateix oratge que
em refresca les galtes mou la porrassa i aixeca de
la ruda flaire amarga.