Cervera

Autor: Josep Solsona i Duran

Cervera

I

Ciutat dels meus amors, dels vells records,
de nits d'estels. Ai, jo la veig tan bella
aquesta terra meva i dels meus morts,
que em sembla com si fos de meravella.

He viscut, he estimat aquí. Hi ha un tros
de mi mateix en cada camp de blat.
Quan la tristesa m'ha arribat a l'ós,
entre les oliveres l'he deixat.

Vora els pàmpols, rogencs a la tardor,
he reposat. Vora les vinyes llargues
he trobat un encís com de cançó
que m'ha endolcit les hores més amargues.

He vist un bell raïm contraclaror.

Els ametllers florits m'han donat pau
a la vesprada, quan l'amor és tendre.
I m'he quedat mirant el cel, tan blau,
que em diu que no pas tot es torna cendra.

III

Bella és Cervera i altiva i esguarda
amb senyoriu els seus camps cultivats.
A l'hora dolça del caure la tarda
com és bonic el retorn dels ramats.

D'una garba d'espigues faig ofrena
al Crist de Sant Antoni: imatge antiga
i bella del Senyor que ens asserena
i ens ha donat aquesta pàtria amiga.