Autor: José Agustín Goytisolo Gay
Pàgina: s.p
Indret: Mirador de l'alcalde (Montjuïc) (Barcelona)

Novíssima oda a Barcelona (Capítol sisè, fragment)

Per als jocs del 92 es feren
obres molt ambicioses que encara avui perduren
i que els barcelonins bé poden contemplar:
així el Passeig Marítim, des del Morrot
fins a la Vila Olímpica, i unida
l'ampla zona esportiva de la Diagonal
amb Montjuïc, i els tres cinturons enllestits,
i el túnel del Vallès, i l'arranjat Estadi,
i el joiell que anomenen Palau d'Esports Sant Jordi...
Netejà Barcelona la cara a les façanes,
i el Port fou ja el primer de la Mediterrània,
i desaparegueren els focus de misèria.
Ningú no distingeix avui entre nosaltres
els ciutadans antics dels immigrants
perquè ja som un tot: i la gent parla
no sols el català i el castellà,
sinó també el francès i encara més l'anglès.

Autor: José Agustín Goytisolo Gay
Pàgina: s.p
Indret: Casa familiar dels germans Goytisolo (Les Tres Torres) (Barcelona)

Novíssima oda a Barcelona (Capítol cinquè, fragment)

Les Rondes emmarcaren la capital històrica
i fou l'Exposició de l'any 88.
Oh joiells de Gaudí, de Puig i Cadafalch,
Domènech i Montaner i altres i altres!
I recents immigrants varen tornar a omplir
els barris perifèrics: murcians i andalusos.
Sorgiren les tensions i ben aviat
cremaven les esglésies a la Setmana Tràgica.
I la ciutat creixia, entre explosions
i atemptats d'anarquistes i sicaris:
per fi, la Dictadura de Primo de Rivera.
L'exposició del 29 a Montjuïc
transformà la muntanya i propicià altres obres.
Fou després la II República Espanyola
i Catalunya reconquerí les seves Lleis
i Institucions, mes això dura poc.
Del Front Popular a la Guerra Civil,
Barcelona, fidel a la República,
ho va pagar ben car: ciutat oberta,
va sofrir els bombardeigs més salvatges,
i la fam i la mort als carrers enfrontats,
la desfeta final i la misèria.
De bell nou, sense llibertat i sense Institucions,
i el català prohibit. Però la burgesia
pactava amb el tirà: posa sa vella indústria
a funcionar, entre fam i entre por,
i especulava amb tot. I així el caos
regia la ciutat, entre els milers
de barraques i hortes de llauna dolça i fusta.
Els ciutadans, però, eren desperts: començaren
les vagues de tramvies que atordiren carrers,
parades laborals, protestacions,
i els sindicats, també els partits polítics,
entraren a les fabriques i aules.
Dins de l'Ajuntament, i seguint ordres,
diuen que hem d'allunyar obrers i estudiants
de la ciutat cap a la perifèria,
però ells donen permís al desafur
de tants alts edificis i nul·les zones verdes
a una Barcelona col·lapsada i malmesa.