Naixement

Autor: Carme Guasch Darné
Pàgina: 137

Naixement

 

Jo sóc aquella dona que no entrarà a la història;

poeta de diumenge, mon nom serà oblidat.

A allò que vaig escriure no donaran cap glòria

ni els propis ni els de fora ni la posterioritat.

 

Vaig néixer per fortuna —envejable ventura—

on erren les sirenes i vetllen els pastors.

Turistes cobejosos de sol i d'aventura

fa temps els expulsaren del seu antic redós.

 

Al mar no hi ha sirenes; potser sols la d'alarma,

estel sonor que llança el iot d'un ric magnat;

d'aquell pastor, avui dia, segons puc adonar-me,

en queda un d'evangèlic i algun de jubilat.

 

Vaig néixer a mitja tarda d'un dia tres d'octubre:

va ser un ponent dolcíssim, com un desmai de flors.

Nadó de carns estrictes i aspecte poc salubre,

els ulls, grossos i foscos, el nas, massa ufanós.

 

Les mans de mare estèril de donya Catalina

Dalí van sostenir-me, abans que el meu bressol;

estranya coincidència que els genis aveïna,

perquè el carrer on naixia —el de Monturiol—

 

va ser el d'aquell artista que salvava Figueres

amb ous surrealistes i l'art del seu pinzell,

duent al Museu mític els bàrbars en fileres:

Tot el que es nou m'exalta i m'enamora el vell!

 

I com Narcís, el geni de la inmensa conquista,

el gran somiatruitesdel somni submarí!

Un rètol diu la glòria d'aquell que féu la gesta:

mercès a Déu li dono d'haver nascut aquí.

 

Com el gran Carles Fages, malaguanyat poeta,

amb qui tenim un deute de lesa dignitat.

(De fer-vos l'epigrama, irònic i mofeta,

patums que esteu vexant-lo amb un oblit ingrat.)

 

I en Deulofeu encara, escriptorapotecari,

que el passat estudiaper saber què vindrà,

i al més antic romànic l'origen vol trovar-hi

-ingenu xovinisme- al cor de l'Empordà.