Autor: Maria Àngels Anglada i d'Abadal
Indret: Castell de Requesens (Jonquera)

Tardor a Requesens

 

Les muntanyes clapades de fràgils ors, de porpres

sumptuoses. Clares veus dels infants

—la Laura, l'Adrià— damunt del clavicèmbal

de l'aigua transparent entre els esqueis i l'ombra

de fecunds castanyers.

Ja ho sé que és una treva,

que els dits llargs de l'hivern tornaran cendra grisa

les fulles dels aurons que trepitja el senglar.

Però ara cacem l'instant, quan el sol del migdia

encén el brancam d'or, i escalfa les petites

mans que es clouen felices damunt castanyes tendres

i esguards adults que es clouen sobre el tendre record.

Autor: Francesc Català i Duran
Indret: Mas d'en Marc (Sant Miquel de Llotes)

Per quina obra?...

 

Mon trist camí que mai s'acaba,

¿per quina obra els teus rocs serviran

de cussol?

S. G.

 

El vostre cor, així, amiga, es preguntava

la raó del seu viure en el seu desconsol;

nosaltres que veiem, ara, l'obra acabada,

sabem quines parets heu pujat del cussol.

 

Són, aquí, les d'un mas, en una vall secreta

on madura la llum, a les mans de l'oliu;

ram per ram l'heu seguida i, la collita feta,

en una gerra d'or n'heu servat l'esguard viu.

 

Allà, són per tenir la terra d'unes feixes

a on heu conreuat el gra de l'amistat;

n'heu tant regat l'esplet d'una font d'aigües vives

que, abans d'haver plegat, ja l'heu vist espigat.

 

I serà més amunt, el portal d'una ermita

que, amb una mà pacient, en la boira heu alçat;

tot repicant la pedra, heu esperat la cita,

que us havia donat un àngel de combat.

 

Ja que tota paret ara està rejuntada,

que del mas i l'ermita ens heu deixat la clau,

que del vostre jardí ens heu mostrat l'entrada,

amb l'Àngel, confiem que heu retrobat la pau.