1984 - 2014 - Barcelona
Al tren de Sóller
Com una serp desplegada
qui s'arrastra tot fogosa
pit de ferr, i verinosa,
sobre els rails allargada.
És el tren que en l'arrancada
puja costers fatigosa,
és la idea victoriosa
amb un fet cristelitzada.
Dins els penyals foredats
com a rèptils amagats
entren els trens, a través,
tal com entra en nova vida
el camp en la Pasqua florida
entre dins Sóller, el Progrés!
Sóller-Exprés
Cada dia com un llançadora
de ciutat a ciutat corre l'exprés.
L'una li riu damunt la mar sonora,
l'altra dins una vall de tarongers.
Deixant la plana d'hortes i ametllers
ràpida puja la locomotora,
i la muntanya d'ignorats recers
travessa com espasa colpidora.
Comença a davallar, des de l'abrupte
penyal, damunt els arcs del viaducte,
fins arribar a la ciutat florida.
A sos peus canta l'aigua del torrent,
al front, el Puig Major fosforescent
i, al lluny, la mar plena d'amor la crida.