Ajuntament (Sant Feliu del Llobregat), 1983
El passeig dels Pins
Com la nau d'una immensa catedral
és el passeig dels pins del Parc Nadal.
Exemple de vivent arquitectura;
admiració de propis i d'estranys,
que no acusa ni sent el pas dels anys;
puix el temps, contemplant-lo, s'hi detura.
Cada arbre, una columna sense fi.
I la volta arrencant de cada pi
s'uneix al mateix centre de l'altura.
I pels amples i altíssims finestrals
(que són els espais lliures laterals)
hi penetra la llum, brillant i pura.
Emblema de la Fe i de l'Amor,
al bell mig d'aquest temple acollidor;
on s'ajunta el passeig amb les escales,
el creuer obre els braços als vellets
i als infants; que a mi em semblen angelets
als quals encara no han nascut les ales.
I entremig de les flors i la verdor,
jo m'imagino al fons l'Altar Major;
i que el fresseig i alegre xerradissa
dels ocellets de tots aquells voltants,
és el d'uns invisibles escolans
que hi vénen a ajudar a dir la Missa.
Lletra a l'Agnès
El camí de casa teva
el conec més que ningú;
l'he seguit tantes vegades
només per veure't a tu!
L'he seguit tantes vegades,
Agnès, el conec tan bé!
Casa per casa et diria
totes les del teu carrer.
Ta finestreta és tancada
quan passo cada matí.
Ta finestreta és tancada
i no s'obre mai per mi.
Per què no hi brilla com l'alba
la llum del somriure teu,
i en respons amb un «Bon dia»
quan jo et digui: «Agnès, adéu»?
Pel camí de casa teva
quants viatges faig en va!
Esperançat en venir-hi;
desenganyat en tornar!