Poesies

Obres completes

Editorial Selecta (Barcelona), 1972

Autor: Joaquim Folch i Torres
Pàgines: 74-75
Indret: Empúries. Sala de l'Esculapi (Escala)

Davant d'una vitrina del Museu d'Empúries

 

A Josep Puig i Cadafalch i a la seva esposa Dolors

 

Ni el vas alabastrí que el temps enrosa

ni el joiell d'or ni el camafeu polit,

valen com l'iris que en el vidre posa

la terra amb les centúries i l'oblit.

 

Gran artista és l'oblit; les meravelles

de les coses que ens venen d'altres dies,

quan han passat per ell tornen més belles,

perquè les va guarnint de melangies.

 

I no diguem del temps; igualment destre,

en sortir de ses mans el marbre bell,

s'afina en suggestions que el millor mestre

no sabria donar-li amb el cisell.

 

El seu alè patina de memòries

tota cosa que fou i ens ha guardat.

És ell el qui ha ensenyat a contar històries

al bust silent i al capitell trencat.

 

Als ulls cegats del marbre mil·lenari

hi ha posat com un fons de pensaments,

i al vidre transparent del llagrimari

torna en colors les llàgrimes absents.

 

I ara digueu si no és de meravella

que l'escultor doni una forma al roc

i que el temps i l'oblit la facin bella

enriquint-la amb ses gràcies poc a poc.

 

I que la terra guardi en l'ampla sina

fecundada de runes per l'oblit,

el vas, el bust, la pedra cornalina

i el bronze reverdit,

i que els vagi parint, entre l'estesa

de la mar i la plana empordanesa.

Autor: Joan Ribas i Carreras
Pàgines: 70-71
Indret: Capella de l'Esperança (Blanes)

La capella

 

En un recó de platja, a frec de vila

petita i blanca s'alça una capella,

que, fidel guarda, constantment vigila

el mar que per les roques s'escabella,

 

o apetonen la platja, que tranquil·la

com llençol d'or s'estira a garbí d'ella.

Dintre el clos sant, tota ànima intranquil·la

de regalat consol cull la flor bella;

 

per xò, en jorns de tempesta, les esposes,

les mares i les filles, fervoroses

hi desgranen devotes oracions:

 

per xò tribut d'afecte, enriallada,

sempre es bressa una llàntia flamejada,

sol de l'altar, de la capella al fons.

Autor: Joan Ribas i Carreras
Pàgina: 69
Indret: Castell de Sant Joan (Blanes)

Matinal

 

Dintre el buit encantat d'una abraçada

que es veu solemnement esbadellada,

eterna dels rocatges començant,

la vila s'esbandeix majestuosa

i en el besllum del clarejar, fumosa,

sembla un ramat que es va desensonyant.

Rellisquen per la platja dretureres

les humitoses barques, que lleugeres;

escumejant se n'entren a la mar...

La primera se fa galant parella,

i la parella torna estesa bella

que per tot l'horitzó es veu velejar...

I quan se pon el bellugós estol,

al poblat s'apetonen vida i sol.

Autor: Joan Ribas i Carreras
Pàgines: 51-52
Indret: Ermita de Sant Francesc (Blanes)

L'Aplec de l'amor (fragment)

 

Ja la capella surt

de Sant Francesc. Sort ingrata

que no puga repicar

son cloquer sense campana,

i sa nau que va caient

no puga acollir a qui passen

amb el desig de pregar...

Oh capelleta del Sant,

patró de l'alegre platja!

Qui et retorni l'esplendor

farà obra ben preuada.

Al revolt del caminet

l'alegria surt de mare

vegent convertida en rusc,

immens rusc, tota la platja.

Autor: Joan Ribas i Carreras
Pàgina: 50
Indret: Cala de Sant Francesc (Blanes)

L'Aplec de l'amor (fragment)

 

El caminet del Convent

formigueja a mitja tarda

sota la calda del sol

que de la volta davalla

i com delitoses aus

que ran emprenen volada,

surten gussis i llaguts

a tot el llarg de la platja.

La corrua, serpejant,

caminal amunt encanta

com encanta la blavor

de la mar enriallada:

l'una apar erol de fum

de vistoses coloraines,

l'altra un lluminós jardí

d'ufania incomparable

on les barques van volant

com papallons d'ales blanques.

«Cala Bona» divisant,

la delitosa gentada

floreix tota de plaer,

tot son alegres rialles.

D'allà ¡que bella la mar

apetonant els rocatges,

sorollant crètues endins

les carinyoses onades!

D'allà ¡que màgic l'estol

de barquetes enflocades,

processó solemnial

que vers a l'Aplech avança!

Una pitradeta més

i assolim la davallada.