Primeres poesies

Poesia completa

Editorial Columna - 1988 - Barcelona

Autor: Josep Sebastià Pons i Trainier
Indret: Casa Samsó (Illa)

El pou de casa


En les blanques parets s'adorm l'ombra atzurada

dels parrals, i el carrer sembla un raig d'oli ros.

La Verge del Portal s'està mig acatada,

mentre sa mà presenta un ram marcit de flors.

 

El gerani perfuma els graons a l'entrada.

L'ampla tela del cel afirma sa blavor.

Entra a la cuina, amic. És tota enrajolada.

Al més fort de l'estiu s'hi agrada la frescor.

 

Deixa que ragi el sol. Escolta la cadena

que davalla en el pou. Ja la ferrada és plena.

Aviat la criada ens portarà el seu poal.

 

I quan hauràs tastat la carn embalsamada

del préssec de sant Jaume, honor del Riberal,

fes rajar del galet un raig d'aigua gemada.

Autor: Josep Sebastià Pons i Trainier
Indret: Jardinet de darrere del molí d'oli (Illa)

Quan eres infant


Quan eres infant, tot era amarat

d'una dolçor que t'admirava

i l'encís de la novetat

d'un cant fresquívol te bressava.

 

Corrien més pures les aigües del riu.

Lluïa el cel com les rajoles.

Feia més por el bosc ombriu

i s'hi badaven les violes.

 

Hi havia encantades dins l'ombra allavors.

La Fera guardava reclosa

dintre la torre, enllà dels horts,

una donzella somniosa.

 

Te feies als lladres. Anaves armat

d'una llarga espasa de fusta,

pel carrer tort, assedegat

de defendre una causa justa.

 

Era el teu realme amunt, al graner.

El company gat, d'orella fina,

sempre esperava, falaguer,

els ratolins de la farina.

 

La gent era bona i duia de l'hort

el préssec, la figa ensucrada,

el moscat negre o llum d'or

que donaven a la mainada.

 

El cel era blau, blau el Canigó.

Les coses semblaven ben fetes,

Érem dins l'estret carreró

vives i lliures aurenetes.

 

D'aquell temps passat guarda la il·lusió

com branca d'ametller florida,

i ves respirant-la, ja que és lo millor

que en la terra ens dóna la vida.

Autor: Josep Sebastià Pons i Trainier
Indret: Font d'en Ribalta (Illa)

Elena


S'acataven les verdes canyes

que el vent feria amb son alè

i ben retallat el xiprer

sobre un fons nevat de muntanyes.

 

Assolellades hores d'or,

camps d'userda, dolça verneda,

i tu, planyívola font freda,

que afavories nostre amor.

 

Hortes de fruita saborosa,

préssecs mollars, pomes de gel,

bromes suspeses dins el cel,

mates d'enfalga, nit blavosa.

 

Oh pura gràcia del país,

en ella jo vos he trobada.

En el seu cos, en sa mirada

vivia tot el vostre encís.

 

"És teu el bé que s'assolella»

me deia amb son ingenuïtat,

i me semblava veritat

aquesta paraula que deia.

 

Perquè els seus llavis molsudets

amb la sentor que hi respirava,

perquè dels seus ulls la llum blava

i els seus rossos cabells desfets

 

eren per mi tot el fullatge,

la font de clar degotadís,

i m'oferia en un somrís

el fresc mirall del paisatge

Autor: Josep Sebastià Pons i Trainier
Indret: Mirador del carrer Franklin (Illa)

Me deien que en tos llavis... (fragment)

 

Me deien que en tos llavis niava la mentida.

Mai ha tingut dolent verí

la rosa blanca del jardí,

mig oberta al sol de la vida.[...]

 

Un dia que en els horts la fruita saborosa

bevia el raig del cel més clar,

com havia sorprès el teu mirar,

amb la rojor al front ne vas ser vergonyosa.

 

Tarda d'agost! Primer record!

Dallaven la userda al mig de les prades.

En les bosquetes enyorades,

l'aire brunzent ballava amb llumenetes d'or.

 

I s'enlairava immòbil i rodejat de blau,

el xiprer estimat que senyala el teu hort.

Autor: Josep Sebastià Pons i Trainier
Indret: Casanoves (Illa)

A l'hora dels eixams


A l'hora dels eixams ni un sol branc se movia,

la pinya dura i reïnosa resplendia,

quan m'estava no sé si despert o adormit

en el pendís d'estepa i de timó florit,

tot sol a l'abandó d'una tarda escollida,

com abocat al doll puríssim de la vida.

Un alè de salut m'omplia cada braç

d'una força d'arrel nodrida per l'ermàs.

 

Vora el vinyot hi verdejava una figuera,

i li feia un somrís, tan vernissada que era,

ja que allà dalt semblava, en l'espai abrandat,

filla antiga del sol i de la soledat.

Allà dalt, els penyals sota la solellada,

arriscats o ajaçats amb l'esquena colrada,

miren com la colobra, a l'amor de l'estiu,

va allargant el fiçó davant del front geliu.

 

***

 

Mes, ja entrada la tarda, una nova frescor

anava removent la fulla. La remor

encomanada a l'arbre a cada branc naixia.

Bé sospirava el maig! De vegades sentia,

no gaire enllà del jaç el glop d'una perdiu.

Un ocell venturer gosava alçar son piu.

Algun grill confiat treia sa nota ardida,

anunciadora de la fresca beneïda.

Les esquelles, de la fondària de la vall,

suspenien dins l'aire un camí de cristall,

o s'escorrien, mig perdudes, les esquelles,

i no veia el ramat de cabres o d'ovelles

que, fidel, s'allunyava, agrupat pel retorn,

i així venia a cloure el remoreig del jorn.

Autor: Josep Sebastià Pons i Trainier
Indret: Casanoves (Illa)

Verema a Casanoves


Si és morta la libèl·lula atzurada,

i ressona el cant pla de la ribera,

ja deixa el somater les semals plenes

vora el trist abandó de la capella

que volta dels olius el gris silenci,

i més amunt s'escampen les culleires

amb el mocadoret blanc que aleteja,

com lligades pel ritme d'una dansa,

cadascuna seguint la seva llaca,

on manta estesa sorralenca enyora

el vol de les perdius esparverades.

Entretant a ponent el cel s'allisa.

Té un color de viola la muntanya

que ara va fosquejant, més alterosa.

El gorg solet s'anima i vespilleja,

i la fressa que ens sobta en l'oliveda

és el plany de les dríades ferides.

 

Vent de tardor, se'n tornen les carretes,

girant pausadament, girant les rodes.

El most sotraquejat resquitlla i deixa

a cada banda un ròssec i s'acaten

per damunt del camí les canyes verdes.

Autor: Josep Sebastià Pons i Trainier
Indret: Monument a Lídia al Pianc (Cadaqués)

Cadaqués groc i blanc

 

Dins una harmonia groga

—ratlles vives de la calç—

cada casa amb l'altra juga,

totes amb blancs davantals.

 

Porta oberta, escala estreta,

el graó de blau pintat,

i cadascuna distreta,

amb un aire d'amistat.

 

Totes les cases que miren

d'enlluernar de blancor,

acordades totes giren

i s'estrenyen al cantó.

 

La placeta és castigada

per un escampill de sal.

Un arquet d'ombra atzurada

el pas traça d'un portal.

 

Amunt s'estan graonades,

tot pujant pels caires vius,

amples feixes foguejades

amb la cendra dels olius.

Autor: Josep Sebastià Pons i Trainier
Indret: Tomba de Josep Sebastià Pons i Simona Gay (Illa)

Sponsae meae

 

Quan seré un pobre mort, abandoneu mon cos

en aquella garriga i vora la figuera,

que bressarà la nit amb sa remor lleugera,

lluint a cada fulla l'estel pietadós.

 

Quan seré un pobre mort, deixeu a l'abandó,

estepa i romaní sobre la terra amiga,

i que ragi la font en aquella garriga,

abrigant sa mirada, sensible a la fredor.

 

Girarà sense fressa una ombra de fullatge.

En la serenitat de la vessant salvatge,

vindran a esquellejar les cabres del matí.

 

I si vas, mon esposa, a la soledat clara,

no passis pena, no, que hi seré viu com ara.

La figuera i la font hi parlaran per mi.