Editorial Moll - 1958 - Palma
Bernat Vidal i Tomás no és cap apotecari que té un violí d'Ingres que és la Literatura, sinó un home de lletres que posseeix una farmàcia. Una apotecaria a Santanyí, vila de la ribera meridional de Mallorca, amb unes llarguerudes cales, que foren ahir delícia de corsaris i avui ho són d'estiuejants cosmopolites.
La rebotica d'En Bernat és ben coneguda de tots els pintors i de tots els poetes, les dues espècies humanes que, segons comentava Rusiñol, neixen a Mallorca per generació espontània. I no sols els de l'illa sinó també molts de fora Mallorca, han fet estada en aquell recer agombolat segons els cànons tradicionals, s'han sorprès en descobrir-hi una recòndita biblioteca á la page, i han participat en aquelles tertúlies àmplies, agudes i generoses, on En Bernat, sentint-se apotecari clàssic, subratlla sovint les frases amb una llatinada, d'una ironia difícilment perceptible perquè no acaba ben bé de ser ironia.